Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
joc d’ampolles
Música
Instrument musical que consta d’una sèrie d’ampolles que, en ser percudides de manera alternativa amb una baqueta o pal, permeten interpretar una melodia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de tubs El volum de la cavitat tubular de l’ampolla pot ser modificat amb la introducció de petites quantitats d’aigua per tal d’obtenir l’afinació desitjada
classificació dels instruments
Música
Ordenació dels diferents tipus d’instruments musicals en conjunts definits per característiques comunes, amb l’objectiu de descriure’ls i estudiar-ne les relacions físiques, la història, l’evolució i l’ús musical.
L’agrupació d’instruments en categories sdut a terme, ja des de l’antiguitat, per les necessitats de la pràctica musical o de la seva descripció i estudi Aquestes necessitats han donat origen a diferents criteris de selecció, segons el context cultural en què s’hagin produït En el seu sentit més actual, classificar els instruments significa establir categories seguint criteris organològics organologia basats en principis científics Malgrat les seves limitacions, el sistema de classificació establert per C Sachs i E von Hornbostel classificació Hornbostel-Sachs és, encara avui, el més…
cèrcol
Música
Instrument musical que consisteix en un marc circular de fusta amb petites obertures laterals on es disposen, per parelles, algunes planxetes o disquets de metall enfilats amb un filferro que sonen en ser sacsejades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El cèrcol està creuat per dues cordes o cordills que serveixen de suport a altres parelles de sonalles alguns models tenen cascavells en lloc de sonalles separades entre si per nusos
biwa
Biwa de quatre cordes
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument japonès de corda pinçada, de quatre o cinc cordes, molt semblant al pipa xinès del qual procedeix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec La caixa de ressonància és periforme, de poca fondària i amb dues obertures en forma de mitja lluna Es toca amb un gros plectre de fusta triangular, anomenat bachi
gallet
Gallet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també xaramella o sonador, format per una fulla d’arbre (o làmina d’escorça tendra) que se subjecta entre els dos dits polzes (en posició vertical), o bé entre dues branquetes de cep lligades pels extrems (en posició horitzontal), lleugerament rebaixades per la part interior per tal de permetre la vibració de la fulla en ser bufada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon idiofònic interruptiu El seu so recorda el dels galls quan són petits i comencen a cantar, d’on li ve el nom Es conserva tan sols com a joguina, de construcció i ús infantil o juvenil
corneta de posta
Música
Instrument de vent-metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí
tesaurismosi
Patologia humana
Nom genèric de totes les malalties genètiques caracteritzades per una acumulació o un emmagatzematge excessiu de substàncies metabòliques, quasi sempre degudes a un blocatge de la via de degradació.
Totes són de caràcter recessiu autosòmic i condueixen a la mort en la infantesa Les tesaurismosis més conegudes són la malaltia per emmagatzematge de glicogen, les lipoïdosis malalties de Gaucher, de Fabry, de Niemann-Pick, de Tay-Sachs, la hiperoxalúria, l’alcaptonúria i l’ocrònosi
instruments de vent
Música
Terme emprat en la classificació tradicional dels instruments (classificació delsinstruments) per a anomenar els aeròfons en general (aeròfon).
Des de l’antiguitat, aquest mot designava els instruments que produeixen el so mitjançant l’aire insuflat des dels pulmons de l’intèrpret Els músics que els tocaven rebien sovint el nom de "joglars de boca" Aquesta classificació, emprada fins al principi del segle XX, s’imposà per raons d’utilitat pràctica i per les connotacions gremials que tenia en les diferents èpoques Fins al segle XVII, els músics de vent gaudien d’una categoria superior als de corda, situació que es capgirà en imposar-se la corda com a base sonora de l’orquestra En aquesta classificació tradicional, emprada encara en l’…
Otto Mayer i Serra
Música
Musicòleg d’origen alemany.
Estudià amb Kurt Sachs i Johannes Wolf Exercí la crítica musical a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà El romanticismo musical 1940, Panorama de la música mexicana 1941, Panorama de la música hispanoamericana 1944 i Música y músicos de Latinoamérica 1974 Collaborà en diferents obres collectives
xabeba
Xabeba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell, tipus flauta El seu nom prové de l’àrab šabbaba La majoria dels investigadors consideren que aquesta flauta és travessera, perquè entre l’instrumentari cortesà de la cultura islàmica peninsular no consta cap instrument de la família de les flautes de bec