Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Cehegín
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Argos.
És un centre agrícola fruiters, hortalisses, safrà, amb indústries conserveres L’església parroquial és gòtica
Villafranca de los Caballeros
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, drenat pel Gigüela, afluent del Guadiana.
Els recursos econòmics provenen de l’agricultura de secà i de la indústria del safrà
oriental
Arts decoratives
Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles.
Hom parla de topazi oriental per indicar-ne una varietat de color safrà i de maragda oriental per significar el corindó verd
Honrubia
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, delimitat a l’E per l’embassament d’Alarcón, format pel Xúquer.
L’economia és agrícola blat de moro, vinya i safrà i ramadera bestiar de llana amb indústria derivada elaboració de pinsos i farines
La Solana
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa.
Centre agrícola de la Manxa, 9 km al SE de Manzanares, destaca per la producció de vi també produeix blat i safrà Indústries vinícoles
Les iridàcies
Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es troba ben…
séquia Major de Castelló
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del terme de Castelló de la Plana que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora.
Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona D’aquesta séquia deriven el Sequiol, la séquia Mitjana i la de la Coscollosa
crocus
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les iridàcies, de fulles linears i embeinadores, flors molt atractives, regulars i hermafrodites, i fruits capsulars.
Comprèn un centenar d’espècies i multitud d’híbrids A més de la importància econòmica del C sativus safrà d’altres espècies són molt apreciades en jardineria com a ornamentals floreixen a l’inici de la primavera L’espècie C nevadensis és originària de Sierra Nevada Granada
làudan
Farmàcia
Extret d’opi compost.
El làudan de Sydenham , a més de l’extret alcohòlic de l’opi, conté tintura de safrà i essències de canyella i clau Fou molt emprat al s XIX com a analgèsic El làudan de Rousseau és fet amb opi, mel i llevat de cervesa Després de fermentar, hom el concentra en bany maria fins que 1 g conté 0,25 g d’opi
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa