Resultats de la cerca

Ha orientat el seu treball en la preparació i el comentari de textos literaris clàssics per a l’ensenyament Com a estudiós de la literatura s’ha centrat en el món medieval i en alguns poetes del segle XX, com Joan Salvat-Papasseit i Josep M de Sagarra En aquest sentit ha publicat Literatura catalana medieval 1986, En so vell i antic Antologia dels trobadors catalans 1990 i Tirant lo Blanc Guia de lectura 1990, en collaboració amb Isidor Cònsul També ha tingut cura de l’edició de Llibre de les bèsties , de Ramon Llull, i de la poesia de Joan Salvat-Papasseit i de Josep M de …

Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Francesc Pujols o Alexandre Plana, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i collaborà en l’adquisició de la collecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39 També fou animador de l’Associació Wagneriana Sagarra, Pla i Enric Jardí han deixat…

Carner, Riba, Sagarra, Apa , Junceda i Nogués en foren collaboradors habituals

Amb l’obra La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra, TVE inicia un espai teatral mensual en català

Besnet del cirurgià Antoni de Gimbernat Estrenà a Barcelona obres de JM de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina 1928, La filla del Carmesí 1929, L’Hostal de la Glòria 1931, etc

Dirigida per Narcís Masó i Valentí, fou un intent seriós d’educar i divertir la mainada Hi collaboraren Ferran de Sagarra, Aureli Capmany i Rafael Tasis, amb els dibuixants D’Ivori, Serra Massana, Montserrat Cirici i d’altres

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El…

Actuà habitualment en català Foren remarcables les seves interpretacions en obres infantils de Josep M Folch i Torres, com La Ventafocs També es destacà en La llar apagada , d’I Iglésias, La filla del carmesí 1929, de JM de Sagarra, etc

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo…