Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…
Gregori Gea i Miquel
Cristianisme
Comunicació
Propagandista cristià.
Fuster d’ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València 1861 la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera
starets
Cristianisme
Denominació (‘ancià’) donada al monjo rus que per la seva pregària i ascesi esdevé guia espiritual d’altres monjos i també dels fidels.
La seva funció, anàloga a la dels primitius pares del desert abat, és transmesa de mestre a deixeble al marge de la institució i del sagrament D’ençà de Paisij Veličkovskij, la seva escola influí tota l’espiritualitat russa i els grans pensadors de l'eslavofilisme
signe
Religió
Cristianisme
Senyal, esdeveniment o paraula que hom interpreta com a manifestació i presència del transcendent o diví.
Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament
Joan Perramon i Oliva
Música
Músic.
Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona 1923-36 i 1939-43 Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm , per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina
institució
Cristianisme
Nom que en la disciplina vigent de l’Església catòlica rep l’acte de col·lació del lectoral i de l’acoliat.
Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde
pica baptismal
Pica baptismal conservada a l’església de Sant Joan les Fonts
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Pica destinada a fer-hi els bateigs.
Substitució de l’antiga piscina baptismal, a l’interior del baptisteri, fou introduïda amb la supressió del baptisme per immersió Gairebé sempre circular o poligonal, dins una capella prop de l’entrada, anomenada també baptisteri , recollint així la tradició de situar el baptisteri abans de l’església, com a signe de la doctrina referent a la pertinença al cos místic a través del sagrament del baptisme