Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
pollancre
![](/sites/default/files/media/FOTO3/populus_nigra.jpg)
Pollancre
Bradenwilkerson (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, de fins a 30 m d’alt, de capçada irregular, de borrons glabres i enganxosos, de fulles ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, de flors en aments i de fruits en càpsula.
Es fa en riberes, a una gran part d’Europa El pollancre gavatx varietat italica , de capçada fastigiada, és extensament conreat
carolina
![](/sites/default/files/media/FOTO3/populus_deltoides.jpg)
Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
trèmol
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’escorça llisa i d’un gris clar, de fulles arrodonides i sinuades, amb el pecíol lateralment aplanat, molt bellugadisses, i d’aments penjants que apareixen abans que el fullatge.
De distribució holàrtica, als Països Catalans només es troba als Pirineus i en algunes muntanyes del Principat, on cobreix sovint les clarianes del bosc
pollancre d’Elx
![](/sites/default/files/media/FOTO3/pollancre_Elx.jpg)
Pollancre d’Elx al desert d’Ejina, a la Mongòlia Interior
james j8246 (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles coriàcies, glabres, glauques, enteres o incises, les joves lanceolades i les velles dentades, ròmbiques o reniformes; de flors unisexuals, les femenines llargament pedicel·lades en aments laxos, i de fruits capsulars.
Propi de zones àrides d’Africa i Asia, a Europa només és naturalitzat al Camp d’Elx, sobre sòls salins i humits
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
sàlic
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 5 m d’alçada, de branques vimínies, dretes, glabres, brillants, pruïnoses i de color purpuri o vermellós; de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, sovint oposades, amb el revers glauc o grisenc, i d’aments oposats i sèssils.
Es fa en salzedes i gatelledes, en una gran part d’Europa
salze
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis i dioics, de la família de les salicàcies, de fulles simples i alternes, de flors unisexuals, bracteades i amb un o dos nectaris, disposades en aments, entomòfiles, i de fruits en càpsula bivalva, amb moltes llavors, proveïdes d’un floc de pèls, de disseminació anemocora.
Creixen en vores de rius i torrents, o en indrets humits, a les regions fredes i temperades
salze
salzes
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli dioic, de la família de les salicàcies, de fins a 25 m d’alçària, d’escorça grisa, de branques dretes i flexibles, més o menys pubescents, de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, amb pèls sedosos aplicats a la cara inferior, i d’aments densos i cilíndrics, que apareixen al mateix temps que les fulles.
Forma part de boscs de ribera i també és plantat vora les séquies Es troba a quasi tot Europa
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…