Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Wilhelm Busch
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Dibuixant, pintor i poeta alemany.
D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891
Ferrante Pallavicino
Literatura
Libel·lista.
Autor d’obres sacres, escenes retòriques, narracions bíbliques obscenes, novelles polítiques antiespanyoles i libels satírics Per un libel contra el papa, l’Església i els jesuïtes, Il corriere svaligiato ‘El correu atracat’, fou empresonat a Venècia, i un altre libel contra Urbà VIII, La baccinata , fou la causa del seu arrest i decapitació Hom li atribueix també un violent escrit contra l’Església de Roma, Il divorzio celeste , que tingué molt d’èxit en els països protestants
Vicent Clérigues
Literatura
Poeta popular.
Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835
Thomas Moore

Thomas Moore
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta irlandès.
Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit
Rutebeuf
Literatura francesa
Poeta francès.
Les poques dades conegudes de la seva vida procedeixen de les seves mateixes obres Fou joglar i trobador i portà una vida plena de misèria La seva producció, que es pot datar entre el 1245 i el 1285, inclou el famós Miracle de Théophile , poemes satírics i allegòrics, poemes lírics, una branca del Roman de Renart dita Renart le Bestourné , i possiblement el monòleg còmic Dit de l’herberie És el més antic representant a França de la poesia personal
Antoni Słonimski
Literatura
Teatre
Poeta, comediògraf i crític teatral polonès.
Cofundador del grup poètic Skamander dels anys vint, fou autor d’articles polèmics, satírics, etc Enemic del feixisme i del militarisme i defensor dels ideals humanistes, tornà a Polònia 1951 després de la seva estada a París i Londres durant la guerra Dels seus poemes, uns impregnats de pessimisme i altres dedicats a temes contemporanis, cal destacar Czarna wiosna ‘Primavera negra’, Okno bez krat ‘Finestra sense reixes’, Alarm, Wiek klęski ‘Edat de la derrota’, 1945, Poezje ‘Poesies’, 1961 Fou un notable traductor de la poesia russa
Carles Altadill i Teixidó
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf i poeta.
Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a Un Tros de Paper i dirigí L’Embustero 1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics
,
Víctor Rahola i Trèmols
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Germà de Frederic Rahola i Trèmols Es dedicà a la medicina i exercí a la seva vila natal Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada…
,
Vicent Clèrigues
Literatura catalana
Poeta, col·loquier i periodista.
Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies…
Fritz Mauthner
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof alemany.
Estudià dret i filosofia a Praga Collaborador del Berliner Tageblatt , escriví articles satírics en un estil paròdic de gran èxit, així com novelles i narracions, d’entre les quals destaquen Der neue Ahasver “El nou Ahasver”, 1882, Hypatia 1892 i Der letzte Tod des Gautama Buddha “La darrera mort del Gautama Buda”, 1913 La seva filosofia, d’un escepticisme molt acusat, se centra en l’anàlisi i la crítica del llenguatge i els seus usos De l’obra filosòfica de Mauthner destaca, sobretot, Beiträge zu einer Kritik der Sprache “Contribucions a una crítica del llenguatge”, 1901-06 i el…