Resultats de la cerca

Fou el cineasta més important de la Itàlia feixista Amb Quattro passi fra le nuvole 1942, que alguns consideren precedent del neorealisme, inicià la sèrie costumista que, amb inflexions poètiques o satíriques, desenvolupà en la seva filmografia de postguerra En són films remarcables Vecchia Guardia 1935, La Corona di ferro 1941 i Io, io e gli altri 1964

El 1796 professà en l’orde dels augustinians i el 1821 se secularitzà i es retirà al seu poble natal El 1813 atacà amb unes dècimes satíriques el govern constitucional i els redactors del diari liberal La Aurora  i fou empresonat Segons Joaquim M Bover, deixà compilats dos volums de Poesías varias , poemes en castellà i en català, que restaren inèdits

Viatjà per Europa amb la missió de propulsar l’emigració a Amèrica És autor de The Vision of Columbus 1787, poema èpic de tema patriòtic, revisat amb el títol de The Columbiad 1807 Al final de la seva vida tornà a Europa, on escriví l’assaig Advice to the Privileged Orders 1792 i el volum de poesies satíriques The Hasty Pudding 1796

El 1266 fou nomenat vicari general pel papa Climent IV Fou autor de disset composicions, entre les quals hi ha dotze cançons d’amor, tres de satíriques i un planh Només s’ha conservat la part musical de la cançó Bele m’es la veis altana Escriví també un Romanz de quatre vertutz cardenals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors

Probablement prové del Pulcinella italià Posseeix característiques similars, encara que adaptades al país, al personatge dels teatres de titelles italià i francès Petruška, la seva muller, el gitano, el doctor, el guàrdia, l’alemany, el gos, etc, formen el conjunt teatral ple d’improvisació i d’humor que representa escenes satíriques, còmiques, costumistes, etc Stravinskij compongué un ballet 1911 sobre aquest tema

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda

Exponent de la bohèmia estudiantil de Leipzig, escriví comèdies satíriques com L’honnête femme oder die ehrliche Frau zu Plissine ‘L’honnête femme o la dona honesta de Plissine’, 1695 Schelmuffskys Warhafftige Curiöse und sehr gefährliche Reisebeschreibung zu Wasser und zu Lande ‘Descripció del viatge, veritablement curiós, que féu Schelmuffsky per terra i mar’, 1696-97 és una divertida paròdia de les narracions de viatges

Amb les seves sàtires, en vers o en prosa, com Lisica kaznodej ‘La guineu tresorera’, 1762, i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ ‘L’ignorant’, 1782, es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular

Notari, batlle del Call i escrivà de la Inquisició Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en part en el “Diario Constitucional” 1822 i el “Diario Balear” 1826 Deixà inèdits, entre altres treballs, un Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca de l’any 1749 al 1828, on inclou dades personals, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica , i dos volums de poesies satíriques

Començà la seva trajectòria professional amb collaboracions a revistes satíriques argentines El 1962 es traslladà a París, on collaborà al Nouvel Observateur a partir del 1968 De la seva obra dramàtica cal esmentar la Journée d’une Reveuse 1968, L’homosexuel ou la difficulté de s’exprimer 1974 i La nuit de Madame Lucienne 1985 Escriví també novelles i narracions on és constant la presència d’un humor absurd i corrosiu