Resultats de la cerca

Situació Dintre l’àmbit de les ruïnes del castell de Pera, al seu extrem de llevant, es troben els vestigis d’aquesta típica església castellera El seu accés i la seva situació són, per tant, els mateixos que els del castell APF Història Si bé el castell de Pera és documentat des de l’any 1017, de la seva capella annexa, dedicada a santa Maria, no en trobem cap document fins l’any 1378, i encara es tracta d’un document marginal un debitori firmat per Pere de Sentmenat, que era aleshores senyor del castell, en favor dels administradors de la capella Tenim notícia també de la seva ruïna, ja que…

Situació Vista del costat sud-est, on manca l’absis, substituït per la porta moderna N Peregrina Aquesta ermita és situada a 550 m d’altura, en un terraplè on s’acaben els horts i comença la boscúria, darrere de la masia del Dalmau i davant del vessant de llevant de la carena del Montcau a la Mola Mapa 392M781 Situació 31TDG195124 L’accés més senzill per anar al mas Dalmau es troba a la carretera que va des de Castellar a Sant Llorenç Savall, on just després del quilòmetre 14 una pista a l’esquerra de la carretera ens permet arribar als diversos masos de la vall de Mur La masia…

Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un angle recte,…

Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana

Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…

Sacerdot 1963, exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on duu a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics Doctor en teologia 1985, el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona Collabora habitualment a Phase , Missa dominical , Oración de las horas i Catalunya Cristiana Entre les seves nombroses publicacions teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules 1981, Des de la fe 1983, Evangelització 1985, Paraula del Senyor 1989…

Fundat el 1974 per Jordi Savall gambista, Montserrat Figueras soprano, Hopkinson Smith llaütista i Lorenzo Alpert flautista i percussionista, el conjunt sorgí a l’entorn de la Schola Cantorum Basiliensis El seu objectiu inicial fou de recuperar el patrimoni musical hispànic anterior al segle XIX Posteriorment la formació s’amplià amb violins, cornetins i clavicèmbal, i estengué el seu repertori inicial a la música europea compresa entre els segles XVI i XIX, especialment d’Itàlia, Anglaterra, Alemanya o França Integrada per instrumentistes i cantaires dirigits per J Savall…

Estava formada per personatges poc coneguts, com el prevere Simó Pla, els doctors Miquel Pla i Josep Puiggarí, Josep Barberí, Joan Ignasi Savall, l’impressor Francesc Surià i Burgada, el farmacèutic Josep Antoni Savall i Valldejuli i el metge i poeta Ignasi Ferreres , el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català vindicant-lo de les impostures d’alguns estrangers que l’acusen d’aspre, incult i escàs , composta cap al 1780 L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres…

Especialitzada en música antiga, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea La seva trajectòria està estretament vinculada a la de  Jordi Savall i Bernadet , amb el qual es casà l’any 1968 i, entre el 1974 i el 1989, fundà grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations i feu nombrosos concerts i prop d’un centenar d’enregistraments Amb Savall i dins d’aquestes formacions, en les quals interpretà la veu solista, recuperà un patrimoni musical eclèctic Cal esmentar l’…

El gambista Jordi Savall crea la Capella Reial, grup instrumental i vocal dedicat a la interpretació de música religiosa