Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
Babilònia
Babilònia cilindre-segell babilònic i la seva empremta (~1200 aC)
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia (actual Iraq), que donà nom a la porció sud del país Babilònia), de la qual fou la capital a partir del segle XVIIII aC.
Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…
segellar
Tancar amb segell.
sigil·lat | sigil·lada
Marcat amb un segell o amb taques semblants a un segell.
sigil·lar
Marcar amb un segell o amb quelcom semblant a un segell.
Elionor de Castella
Segell d' Elionor de Castella , muller d’Alfons III de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.
El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses poblacions…
timbre
Pòlissa, segell d’un certificat.
butllar
Proveir de segell un document.
lletra reial
Diplomàtica i altres branques
Document, menys solemne que els preceptes i els diplomes, que, a semblança de les lletres apostòliques, usaren les cancelleries dels regnes occidentals.
De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors…