Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
la Clua de Meià
Vista del poble de la Clua de Meià
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial l’església parroquial és dedicada a sant Julià
Benicalap
Barri
Antic poble
Antic poble, avui barri perifèric de València, situat al nord de la ciutat.
Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons L’església Sant Roc esdevingué parroquial el 1902
L’alqueria valenciana
L’Alqueria del Magistre, Alboraia, l’Horta, ssXVII-XVIII Originàriament, l’alqueria era l’element fonamental del poblament del País Valencià islàmic Es tractava de petits agrupaments humans sota la jurisdicció d’un castell La conquesta cristiana comportà un canvi radical del model de poblament, que es concentrà per mitjà de la unió d’antigues alqueries, el creixement d’algunes d’aquestes o la fundació de pobles de nova creació En moltes comarques valencianes, però, l’alqueria va subsistir com a casa rural aïllada, tot i que en algunes ocasions, molt poques, encara integrava petits nuclis de…
Sant Joan de Lliçà de Vall
Art romànic
La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de…
la Moreria
Barri
Barri de Mislata (Horta del Sud), on residia la població morisca fins a l’expulsió.
Hi hagué el primitiu castell senyorial dels barons de Mislata i la Moreria, i es mantingué independent de Mislata fins al segle XVIII
baronia de Toses
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Toses.
Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren 1375 als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses
marquesat de Cerralbo
Història
Títol senyorial concedit a Castella el 1533.
En fou el quart titular Juan Antonio Pacheco-Osorio-Álvarez de Toledo y de la Cueva , lloctinent de Catalunya El dissetè marquès fou Enrique Aguilera y Gamboa
ral del batlle
Història del dret
Prestació senyorial que hom pagava a Catalunya.
Fou abolida el 1823