Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
confessòria
Dret
Acció civil que correspon al propietari de la finca dominant o al titular de la servitud d’obtenir-ne el reconeixement i el respecte per part de qui li discuteix o pertorba aquests drets.
És una acció de caràcter real, en la qual l’actor ha de provar l’existència de la servitud i la lesió causada a aquest dret abans de trenta anys comptadors des de l’acte obstatiu contrari a la servitud
altius non tollendi
Dret civil
Locució que significa ‘no aixecar més alt’ usada per a designar la servitud que grava una finca a favor d’una altra, prohibint al propietari de la primera d’edificar a més d’una determinada alçària.
És una servitud voluntària que neix per contracte i que pot procedir també d’un gravamen successori
predi
Dret civil
Heretat, solar o possessió immoble, sobretot la situada al camp.
Quant als drets d’un sobre un altre, hom anomena predi dominant el que ostenta a favor seu alguna servitud, predi servent el que la presta i predi intermedi el que sofreix indirectament una servitud pel fet de trobar-se enmig d’un de dominant i d’un de servent
zona
Construcció i obres públiques
En la legislació de carreteres, cada una de les franges de terreny que, formant part o no de la infraestructura, tenen limitades les condicions d’ús del domini privat.
Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per…
gravamen
Economia
Dret fiscal
Càrrega que afecta un bé immoble i, per extensió, els béns mobles, en benefici d’un tercer.
Els gravàmens més habituals són el cens, la hipoteca i la servitud
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…
Mor Maria Teresa d’Àustria, succeïda per l’emperador Josep II
Mor Maria Teresa d’Àustria, que és succeïda per l’emperador Josep II, que assoleix paralelament la servitud en diversos territoris de l’imperi
aprofitament de boscs i pasturatges
Dret
Dret de gaudir dels productes d’un bosc o dels pasturatges d’un prat de propietat d’altri, sigui per mitjà de contracte o bé per raó de la condició de veí d’un determinat poble.
En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal
Comença el regnat “il·lustrat” de Caterina II, emperadriu de Rússia
Comença el regnat “illustrat” de Caterina II, emperadriu de Rússia, i successora del tot just coronat i assassinat Pere III, mentre es multipliquen els aixecaments camperols contra la servitud