Resultats de la cerca

El seu verí i tellurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac Per la seva forma s’integra en els cultes fàllics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal Aquesta idea domina en la narració etiològica sobre…

Format dins el naturalisme, evolucionà posteriorment cap al simbolisme És autor de la novella cíclica Le temps et la vie 1899

Exercí a Hanoi el càrrec de vice-résident de França El recull Li gabian 1891, influït pel simbolisme, expressa un enyorament tenyit d’exotisme oriental

Fou l’introductor dels models del simbolisme francès en la literatura del seu país Obres Göl saatleri ‘Les hores del llac’, 1921 i Göl kuşlari ‘Els ocells del llac’

Les seves obres reflecteixen el pensament germànic del s XIX, influït pel simbolisme francès Tajemné dálky ‘Llunyanies misterioses’, 1895, Stavitelé chrámu ‘Els constructors del temple’, 1899, Ruce ‘Les mans’, 1901, etc

La seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota 1957, Sonets d’Itàlia 1959 i Pont i crepuscle 1966 cap a un cert realisme a Nuri 1967 Publicà el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas 1948

Influït per Gautier, Sully-Prudhomme i Verlaine, fou un dels introductors del simbolisme a Portugal Tanmateix, abunden en la seva obra els elements romàntics, palesos sobretot en la temàtica Les seves obres principals són Miniaturas 1871 i Nocturnos 1882

De família protestant, fou oficial de l’exèrcit francès Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme Historiador i novellista, fou el capolièr dels joves 1902-09, però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren

Residí a París des del 1894 Del simbolisme i la caricatura passà a l’abstracció, amb Fuga en vermell i blau 1911 Formà part de la Section d'Or , i fou fundador, amb RDelaunay, de l’estil denominat per GAppollinaire orfisme

Membre del grup Osma Expressionista des del 1907 i cubista des del 1910, conservà sempre el colorit fauve El seu cubisme-expressionisme, fortament influït per l’obra d’El Greco, es caracteritza per la desmaterialització del volum, la lluminositat i el simbolisme intern