Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
‘Abd Allāh ibn Yāsīn
Història
Fundador de la secta dels almoràvits.
Establert vora el riu Senegal, organitzà militarment els seus seguidors posteriorment es dirigí al nord, on sotmeté les tribus del Sàhara Occidental i s’apoderà del Magrib En morir, el succeí en el poder, després d’una sèrie d’intrigues femenines, Yūsuf ibn Tašfīn
Dècim Juni Brut
Història
General romà.
Cònsol el 138 aC, reprimí els aixecaments lusitants després de la mort de Viriat El 137 aC entrà a Galícia i sotmeté el país dels bràcars Segons Tit Livi, fundà la ciutat de València amb els veterans de la guerra de Viriat ~ 138 aC
Axaiacatl
Història
Sisè emperador asteca (1469-81).
Fill i successor de Moctezuma I Estengué el seu territori amb les conquestes d’Oaxaca i Tehuantepec i sotmeté la ciutat de Tlatelolco Fou vençut pels tarasques Durant el seu regnat es realitzà la gran pedra circular de calendari asteca El 1481 el succeí el seu germà Tizoc
Arnau de Bretós
Cristianisme
Ancià càtar.
Detingut el 1244, després de la rendició de Montsegur, en els interrogatoris a què el sotmeté l’inquisidor català Ferrer, acabà traint nombrosos adeptes del catarisme a Occitània i per tot el Principat Entre d’altres, les seves declaracions serviren per a incriminar Arnau de Castellbò i Ramon de Josa
Assurnasirpal II

Escultura assísiria d’Assurnasirpal II de pedra procedent de Nimrud (segle IX a C) (Orient Mitjà)
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Assíria (883-859 aC).
Orientà la seva política exterior cap a la conquesta de Síria, on sotmeté diversos estats arameus Bit Zamani, Bit Adini, etc, derrotà els estats neohitites de Karkamiş i Khattina i imposà tribut a les ciutats fenícies A l’interior, féu de Nimrud la seva capital, embellint-la amb una sèrie d’edificis
Narcís de Santdionís
Història del dret
Jurisconsult.
Canonge de Barcelona, ardiaca d’Empúries La generalitat li donà a revisar, juntament amb Pere Basset, la compilació dels texts legals del Principat de Catalunya, acabada el 1418 per Jaume Callís, Bonanat Sapera i Dídac Garcia L’obra no fou editada fins el 1495 compilació Mestre de Tomàs Mieres, aquest li sotmeté a censura el seu Apparatus
Idrīs I
Història
Fundador de la dinastia idríssida del Magrib.
Participà en la revolta alida d’al-Ḥusayn ibn ‘Alī ibn al-Ḥasan i, després de la seva derrota prop de la Meca 786, es refugià al Magrib Sotmeté diverses tribus no musulmanes i governà un territori que comprenia Tremissèn i la regió de Tànger El seu fill pòstum i successor, Idrīs II 791-828, traslladà la capital a Fes
Maḥmūd de Ghaznī
Història
Soldà gaznèvida (998-1030).
Fill de Sebüktigin, consolidà i expandí considerablement el poder de la dinastia Sotmeté els gúrides i annexà el Panjab, una part del Sindh, el nord del Balutxistan, Afganistan, Sistan, Coràsmia i una part de la Transoxiana Sunnita decidit, perseguí idòlatres i heterodoxos Urbanitzà Ghaznī i la convertí en un centre científic i cultural, on acollí, entre altres, al-Bīrūnī i Firdawsī
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
Megabizes
Història
Militar
General persa.
Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar