Resultats de la cerca

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit moltes òperes…

Membre de l’Acadèmia Txecoslovaca de Ciències, fou director del seu Institut d’Economia 1963-68 i també president del seu Collegi Científic d’Economia 1963-69 Participà activament en l’anomenada " primavera de Praga ", i fou primer ministre adjunt en el gabinet polític Svoboda-Dubček Amb motiu de la invasió soviètica del 21 d’agost de 1968, s’exilià a Suïssa, on en ser privat de la nacionalitat txecoslovaca, es naturalitzà suís el 1983 Des del 1970 fins a la jubilació 1990 fou professor d’economia i sociologia a la Universitat de Sankt Gallen La seva concepció econòmica se centra…

Fill d’un pintor, estudià teatre, dansa, acrobàcia i música, alhora que feia d’aprenent en un taller de ceràmica Posteriorment, anà a París, on es formà com a clown  amb Maïs i Pastis i amb els mims Étienne Decroux i Marcel Marceau , de la companyia del qual formà part Compongué un personatge naïf hibridat de clown , mim i August de gran virtuosisme acrobàtic, musical i expressiu que assolí un elevat nivell poètic El 1959 actuà per primera vegada en un número de creació pròpia, amb el qual feu gires internacionals, i també amb Knie, el circ nacional suís del qual fou l’estrella El 1971, amb…

El seu nom prové del cantó suís d' Appenzell

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus…

Debutà com a professional als 24 anys i els seus èxits més importants arribaren a una edat considerada avançada en el món del ciclisme En destaquen la Vuelta a Espanya 1991, 1993 i 1994, el Giro d’Itàlia 1995, la París-Niça 1990 i el Criterium Internacional 1993, entre altres competicions El 1995 baté el rècord de l’hora, i als Jocs Olímpics d’Atlanta obtingué una medalla de bronze en la prova de contrarellotge

Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1996 pels…

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

Estudià la composició de la sang i proposà de fer transfusions amb sang desfibrinada, que no assoliren l’èxit esperat Les seves observacions microscòpiques li permeteren de descriure els processos de fecundació i de segmentació de l’òvul en els batracis