Resultats de la cerca
Es mostren 2017 resultats
fitoquímic
Química
Qualsevol de les substàncies químiques que es formen en el metabolisme secundari de les plantes.
Són les responsables del color i les propietats organolèptiques dels vegetals, i també tenen una funció de defensa Pertanyen als grups dels terpens, fenols, tiols i liganans Més comunament, el terme es fa servir per a designar aquelles substàncies químiques vegetals que tenen activitat biològica Sovint acompanyen els aliments vegetals sense ser nutrients Es prenen amb aliments, diferents preparats de plantes medicinals o complements alimentosos
excrements
Biologia
Matèria fecal, residu de les substàncies sotmeses a la digestió i eliminades a través de l’orifici anal.
Són formades per restes d’aliment menjats i no digerits, superfície mucosa i diverses substàncies contingudes en les secrecions normals de la paret intestinal i del líquid biliar
isotípia
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, posseint fórmules químiques diferents, tenen la mateixa estructura cristal·logràfica i, per tant, idèntica forma externa.
El diamant i la blenda són un exemple de substàncies isotípiques
quimiosíntesi
Biologia
Síntesi de substàncies orgàniques a partir d’una font d’energia de tipus químic.
El terme és aplicat principalment a la síntesi dels organismes autotròfics no dotats de clorofilla anomenats quimiòtrofs , els quals sintetitzen les substàncies orgàniques que incorporen a llur protoplasma partint de composts minerals reduïbles, com l’aigua, l’anhídrid carbònic, sals amoniacals, etc, i aprofitant l’energia despresa en processos d’oxidació de composts inorgànics, com és ara el pas de l’àcid nitrós a nítric per part dels bacteris nitrificants, del sulfur d’hidrogen a sofre com fan els sulfobacteris, de sals ferroses a fèrriques com els ferrobacteris, d’hidrogen…
opalescència
Física
Aspecte lletós i, a vegades, iridescent que presenten l’òpal i algunes altres substàncies sòlides, líquides i gasoses.
Les substàncies opalescents són constituïdes per dues fases, l’una dispersa en l’altra, de diferent índex de refracció, cosa que dóna lloc a llur aspecte Així, l’aspecte lletós de molts òpals és degut a la presència en llur si de nombroses bombolletes de gas
anisotropia

Anisotropia
© NASA/Goddard Space Flight Center
Mineralogia i petrografia
Fenomen que presenten certes substàncies, una de les propietats físiques de les quals, almenys, varia segons la direcció.
Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia
embalsamar
Medicina
Evitar la putrefacció dels cadàvers injectant en llurs vasos diferents líquids conservadors i omplint alhora llurs cavitats amb substàncies oloroses i balsàmiques.
Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns…
anisotropia magnètica
Química
Fenomen de la variació de la susceptibilitat magnètica amb la direcció que presenten moltes substàncies cristal·lines.
En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades…
alcoholat
Farmàcia
Química
Cada un dels medicaments o líquids aromatitzants constituïts per una solució alcohòlica de substàncies volàtils, generalment d’origen vegetal.
Els alcoholats són preparats, bé destillant alcohol amb les substàncies aromàtiques, bé per simple dissolució en alcohol del principi actiu volàtil, i són anomenats simples o compostos segons que siguin obtinguts a partir d’una sola substància o de diverses El grau de l’alcohol utilitzat varia segons les receptes
extracció supercrítica
Alimentació
Tècnica de separació de substàncies dissoltes o incloses dins d’una estructura, o matriu, que es fonamenta en l’enorme poder dissolvent dels fluids supercrítics en l’extracció de substàncies naturals.
Els fluids supercrítics són gasos o líquids en condicions ambientals normals i tenen, en general, poc poder dissolvent, però en quedar sotmesos a condicions d’altes pressions de 50 a 250 bar i temperatures moderades entre 20ºC i 60ºC per sobre del seu punt crític incrementen espectacularment la seva capacitat de dissoldre substàncies naturals Aquesta tècnica pot ser una alternativa als dissolvents orgànics i la destillació és respectuosa amb el medi ambient i segura Els productes que se n'obtenen tenen una gran qualitat El diòxid de carboni en estat supercrític destaca per les…