Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
pitaia
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible de la pitaia (Stenocereus sp.), de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres.
S’utilitza sobretot per a fer-ne suc
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000,…
sèver
Suc concentrat de l’àloe.
quimisme gàstric
Anàlisi química del suc gàstric.
Té interès diagnòstic l’estudi de l’acidesa basal i la de després de l’estimulació amb histamina
quitinasa
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’enzims que hidrolitzen la quitina a n-acetilglucosamina.
Les quitinases són presents en el suc gàstric dels cargols i en els bacteris
maltasa
Bioquímica
Enzim hidrolitzant de la maltosa, que la transforma en dues molècules de glucosa.
També hidrolitza la sacarosa És present, juntament amb la lactasa, en el suc intestinal i en els llevats
braquiesòfag
Patologia humana
Malformació congènita caracteritzada per la curtedat anormal de l’esòfag i per la presència del càrdia i del fons de l’estómac per sobre el diafragma.
El reflux constant del suc gàstric àcid cap a l’esòfag és causa d’esofagitis i d’úlceres pèptiques
pàncrees
Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
tangerina
Botànica
Agronomia
Fruit del tangeriner, comestible, semblant a la mandarina, de pell fina.
El seu suc és ric en vitamina C i l’oli que s’extreu de la pell és un ingredient característic d’essències i licors
escarabat de sang
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels crisomèlids, d’uns 10 mm de llargària, cos bombat i de color blau fosc o negre, i potes llargues.
Quan són molestats llancen un suc d’olor intensa i desagradable És corrent als indrets herbosos i humits L’espècie Timarcha balearica és comuna a les Illes