Resultats de la cerca

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskisehir es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble El succeí el seu fill Orhan I, que havia conquerit la ciutat de Brusa 1326, convertida després en capital de l' imperi Otomà

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una…

Era fill de Magne III i succeí el seu germà Sten I Començà a regnar el 1103 associat amb els seus germans Eystein I i Olaf IV El 1107 emprengué una gran expedició marítima que el portà a Anglaterra, a Lisboa on participà en la seva reconquesta i a Jerusalem Amb els seus guerrers saquejà algunes ciutats del litoral mediterrani, com Sidó, i tornà per terra al seu país 1111 En morir, el succeí el seu fill Magne IV

Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326

Fill segon de Constantí I i de Sofia, visqué a l’exili a Anglaterra 1924-35 Tornà a Grècia com a diàdoc en ésser restaurada la monarquia i succeí el seu germà Jordi II Casat amb Frederica de Hannover —que influí molt negativament en el seu govern—, tingué cura del retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica, després de l’ocupació alemanya i la guerra civil 1946-49 El succeí el seu fill Constantí Era pare de Sofia , reina d’Espanya

Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz

Fill d’Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales Succeí el seu pare en el domini de Mataplana 1218, i es casà amb Guillema de Cardona Intervingué en les lluites nobiliàries del país en la infància de Jaume I fent costat al comte Nunó del Rosselló contra l’infant Ferran, oncle del rei Anà a la conquesta de Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, i morí, com aquest, en la batalla de Portopí, el 12 de setembre de 1229 El succeí el seu fill Hug VI

Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona

Durant tot el seu govern lluità contra el Delfinat per qüestió de límits, i a fi de rebutjar les aspiracions al comtat de Savoia del delfí Humbert, que allegava els drets que li pertanyien com a net de Pere II També combaté contra els comtes de Ginebra, desitjosos de trencar els lligams feudals, i contra els bisbes ginebrins, oposats a les pretensions dels comtes de Savoia sobre la ciutat En cerca de suport, Amadeu V s’alià amb Felip IV de França participà en la seva campanya contra Flandes Pel seu primer matrimoni 1272 amb Sibilla de Baugé, hereva del comtat de Bresse, que així…