Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
marquesa

Marquesa
© C.I.C.-Moià
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de tija curta i gruixuda i fulles grans, de color verd fosc brillant, amb el pecíol gruixut i el limbe sagital o oval.
Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua
Tagomago

L’illa de Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
illa Victòria
Illa
Illa de l’arxipèlag àrtic, pertanyent administrativament al Territori del Nord-oest, Canadà.
És separada del continent pel golf de la Coronació S, de l’illa de Banks per l’estret del Príncep de Galles W, i de l’illa del Príncep de Galles pel canal Mac Clintock E A la costa sud-oriental, a Cambridge Bay, hi ha una estació meteorològica canadenca Fou descoberta per Thomas Simpson l’any 1838
Gaziantep
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Sud-oriental, Turquia.
És situada a la falda meridional del Taure 940 m, al nord de la frontera amb Síria i a l’oest del riu Eufrates És l’antiga Aintab Prop de la ciutat són explotats jaciments de fosfats
Sentigosa
Caseria
Masia
Antiga vil·la rural, avui masia i caseria, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Es troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de Puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa , que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa , a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original
Meià

Un aspecte del casal del castell de Meià o del Puig de Meià
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble i castell dins el terme de Vilanova de Meià
(Noguera), de la qual vila és l’origen.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià
cannàcies
Botànica
Família d’escitamínies, constituïda per un sol gènere, Canna, amb unes 50 espècies de plantes herbàcies, herbes perennes robustes, pròpies de les regions intertropicals d’Amèrica.
Presenten grans fulles penninèrvies i flors vistoses acolorides de groc, taronja i vermell, hermafrodites, asimètriques, amb calze i corolla diferenciats i estams i estil petaloides Les canyes d’Índia Canna indica i altres congèneres són sovint conreades als jardins dels tubercles de Canna edulis , conreada en diverses àrees tropicals d’Amèrica, del sud d’Àsia i de l’Àfrica sud-oriental, hom n'obté l’anomenat arrow-root de Queensland
andhra
Etnologia
Individu d’un poble preari, de llengua telugu, establert a la regió situada entre els rius Krishna i Godāvari des del 400 aC aproximadament.
Foren vassalls de Maurya i el s I a C fundaren una dinastia independent, la dels Sātavāhana, que, escindida aviat en cinc branques, perdurà fins al s III dC Els reis andhres protegiren el budisme i construïren santuaris i monestirs Els andhres comerciaren amb regions de l’Àsia sud-oriental i encunyaren monedes d’or i argent El país dels andhres ha donat el seu nom a l’estat d’Andhra Pradesh
Vidreres
Vista general de Vidreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al sector sud-oriental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sils N, Caldes de Malavella N-NE, Tossa de Mar SE, Lloret de Mar S i Maçanet de la Selva W Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral puig Ventós, 419 m alt, el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la proximitat…