Resultats de la cerca

Fou un dels principals representants del surrealisme i director, amb Pierre Naville, de la revista La révolution surréaliste És autor dels reculls poètics Immortelle maladie 1929, Je sublime 1936 i dels contes La brebis galante 1924 Estigué casat amb la pintora  Remei Varo i Uranga

De formació autodidàctica, el 1932 collaborà a la revista Spektrum amb unes traduccions de Rimbaud La seva poesia sintetitza les experiències del simbolisme i el surrealisme Dedikation 1934, Färjesang ‘Cant del barquer’, 1941, Non serviam 1945, Om hösten ‘A la tardor’, 1951 i Opus incertum 1959

Elaborà un estil, anomenat artificialisme , basat en el valor associatiu i evocatiu de l’estructura abstracta del color S'adherí al surrealisme i fou un dels primers artistes txecs que féu collages de color La temàtica més important de la seva obra fou la d’inspiració onírica

Vinculat als moviments d’avantguarda, sobretot al surrealisme, la seva obra poètica palesa aquestes influències Cruautés de la nuit Fou un dels creadors del teatre surrealista amb peces com Les mystères de l’amour 1917, Les demoiselles du large 1938, Le loup-garou 1946 i altres

Representant màxim de l’art abstracte al seu país Partint del surrealisme arribà a l’abstracció, en la qual, en ell, és predominant el paper de l’estructura de la pasta del color, que, perforada, es transforma en una suggestiva matèria irradiant, dins un estil molt semblant al d’ATàpies

Visqué molt de temps a Londres Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra publicà Ac digas pas 1954 i Encaminament catar 1955 Pòstumament aparegué Encaminament II 1960 Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa

Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional

Estudià dret i féu de periodista A partir d' Il deserto dei Tartari 1940 i sobretot I sette messaggeri 1942 es destacà com a narrador de fantasia desbordada i d’humor caricaturesc, a mig camí del surrealisme i la literatura de l’absurd Entre els principals reculls cal esmentar Paura alla Scala 1948, Un caso clinico 1953 i Il crollo della Baliverna 1954

Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”

L’any 1915, Tristan Tzara fundà a Zuric el moviment dadaista, influït per algunes propostes del cubisme i del futurisme El seu antiacademicisme es palesà en la provocació constant i en la supressió de sistemes racionals L’any 1922 el moviment s’escindí i serví de precedent al surrealisme En l’àmbit musical, alguns d’aquests principis influïren Erik Satie i el Grup dels Sis