Resultats de la cerca

Pioner en l’estudi de les relacions internacionals i la resolució dels conflictes, estudià al Newington College, a la University of Sydney i es doctorà a la London School of Economics Al University College de Londres creà el Centre for the Analysis of Conflict En la seva obra destaquen títols com The Alternative 1954, Labour in transition 1957, International relations a general theory 1965, Resolving deep-rooted conflict a handbook 1987 i Conflict resolution its language and processes 1996

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Londres per ampliar la seva formació El 1960 debutà amb un concert a la capital britànica i el 1965 es presentà al Covent Garden amb The Rape of Lucretia , de B Britten Posteriorment s’incorporà a la companyia d’aquest teatre londinenc Interpretà amb gran èxit el paper d’Octavian El cavaller de la rosa a Chicago 1972, paper que repetí al Metropolitan de Nova York 1973 i a l’Òpera de París 1976, abans d’enregistrar-lo sota la direcció de G Solti El 1974 actuà al Festival de Bayreuth, on tornà en temporades…

La seva primera obra relacionada amb el naturalisme expressionista, és una sàtira de la vida social Deux modèles 1933, Musée National d’Art Moderne, París Més tard, féu temes religiosos i de circ, i, des del 1939, figures femenines sensuals amb grans efectes lluminosos La seva obra gràfica i d’illustració és molt important Les fleurs du mal, L’Enfer

Fou un dels principals caps del moviment que menà a la instauració del Commonwealth australià 1900 Fou el principal redactor de la constitució, el primer cap del govern d’Austràlia 1901-03 i, després, jutge suprem

Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog

Amb el seu estudi The Female Eunuch 1970 es convertí en una de les teòriques més importants del Moviment d’Alliberament de la Dona Women's Lib Professora de literatura en una universitat anglesa, mena una gran activitat periodística, sempre polèmica El seu estudi de les dones en el camp de la pintura i l’escultura The Obstacle Race 1979 fou objecte també d’una gran polèmica

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995 Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població IUSSP Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline 1980, obra en què elabora la tesi que la…

Mecànic de la Royal Air Force d’Austràlia durant la Segona Guerra Mundial, el 1948 establí la seva empresa d’enginyeria, i dos anys després començà a construir i pilotar automòbils de competició Aquesta activitat el portà a la Gran Bretanya, on el 1955 s’associà amb la factoria anglesa Cooper, i el 1961 fabricà el primer giny Fou campió mundial el 1959, el 1960 i el 1966, la darrera vegada amb un Repco-Brabham, de concepció pròpia El 1967 un altre cotxe de la seva empresa tornà a guanyar el campionat del món Retirat el 1970, disputà en total 126 grans premis, dels quals en guanyà 14…

Una de les sopranos més destacades del final del segle XIX i principi del XX, assolí una gran fama internacional, especialment a Anglaterra Inicià els seus estudis de cant a París, amb M Marchesi Començà actuant en concerts a Melbourne i debutà en el camp de l’òpera a Brusselles, el 1887, com a Gilda Al llarg de la mateixa temporada, també al Théâtre de la Monnaie, interpretà altres papers, entre els quals els de Lucia, Lakmé o Violetta La seva carrera la portà a París, Milà, Chicago, Melbourne, Nova York i, sobretot, a Londres, on es convertí en una autèntica institució El Covent Garden fou…