Resultats de la cerca

Participà en la revolta alida d’al-Ḥusayn ibn ‘Alī ibn al-Ḥasan i, després de la seva derrota prop de la Meca 786, es refugià al Magrib Sotmeté diverses tribus no musulmanes i governà un territori que comprenia Tremissèn i la regió de Tànger El seu fill pòstum i successor, Idrīs II 791-828, traslladà la capital a Fes

Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina 1926 Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39 Més tard formà part de la conselleria de finances El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic

Conegut com a Juanito , era fill de Joan Bert i Vila, també fotògraf esportiu Fou redactor gràfic en cap al Mundo Deportivo 1944-74 i redactor gràfic dels serveis informatius de Televisió Espanyola a Barcelona 1968-76 Treballà també com a periodista gràfic a la Volta Ciclista a Catalunya 1945-60 i collaborà com a fotògraf en les publicacions Triunfo , Destino, España de Tánger, España Gráfica de Buenos Aires , Vida Deportiva, Tele-exprés i Tele-estel , entre d’altres

Expandí la taifa, però, tributari de Ramon Berenguer II de Barcelona 1078 i d’Alfons VI de Castella-Lleó 1086, a causa, sobretot, dels imprudents consells del seu visir ibn 'Ammar trencà les relacions amb aquest, l’executà i hagué de recaptar l’ajuda de l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, que s’emparà del regne i l’empresonà a Tànger, Meknès i Agmat, on visqué miserablement fins a la mort Excellent poeta neoclàssic, protegí la cultura i donà mecenatge a nombrosos literats

Fou secretari de la legació espanyola a l’Havana, i ambaixador especial per a la transmissió del comandament de poder a Cuba Posteriorment, fou destinat a Caracas i a l’ambaixada de Roma, a més d’enviat extraordinari i ministre plenipotenciari a Tànger durant molts anys Exercí de cap del gabinet diplomàtic amb diversos ministres d’afers exteriors, i també fou cap del centre d’informació comercial Des del 1923, fou gentilhome de cambra d’Alfons XIII i cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya

Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència discurs de Tànger, 1947 El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa 1953 Exiliat a Còrsega 1954 i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn 1955 Reeixí a independitzar-se de França març del 1956 i d’Espanya abril del 1956 i es proclamà rei 1957 Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor 1960 el seu fill Hassan II

Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona

El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz

El califa Hišām 724-743 l’envià en ajut del seu delegat a Ifrīqiya durant la revolta dels berbers 740 Fou derrotat i es refugià a Tànger, d’on fou alliberat pel governador d’Al-Andalus, ‘Abd al-Malik Aquest, resolt el problema dels rebels, volia foragitar els sirians de Balǧ de la península Ibèrica Balǧ es proclamà emir, però morí poc després Les forces dels sirians, introduïdes per ell, produïren un problema social resolt per l’emir Abū-l-Haṭṭār 743-745 en installar-los seguint el model oriental