Resultats de la cerca

Primer vol d’aeroplà realitzat a Espanya, a l’hipòdrom de Barcelona 11-2-1910 AHC En les primeres etapes del desenvolupament de l’aviació, els catalans tingueren illusions, voluntat i força ocasions serioses d’ocupar-hi un lloc destacat, però diverses circumstàncies històriques, entre d’altres no disposar de poder polític autònom suficient, ho acabaren fent inviable L’aeronàutica esdevingué un camp d’acció ben delimitat des del punt de vista tècnic després del vol del primer aeroplà, al desembre del 1903, portat a terme pels germans Wright a Kitty Hawk, Carolina del Nord En realitat, la…

En morir aquest el 1835, fou succeït per Josep Casademunt i Torrents, fins a la supressió de la classe el 1850 Fou substituïda per l’Escola de Mestres d’Obres, dirigida pel mateix Casademunt, fins a la seva mort 1868, i després per Elies Rogent i Amat Suprimida el 1869, la diputació fundà l’Escola Politècnica Provincial, que comprenia una escola d’arquitectura que, en desaparèixer la Politècnica 1871, restà amb el nom d’Escola Provincial d’Arquitectura, la qual, el 1874, passà a la Universitat L’any següent fou reconeguda i s’anomenà Escola Superior d’Arquitectura La nova escola facilità la…

Fou creat el 1942, llavors amb finalitats essencialment aeronàutiques Les seves installacions principals són a Torrejón de Ardoz Madrid i actualment hom hi ofereix serveis tècnics en àmbits molt diversos, tals com materials, combustibles, estructures, meteorologia, etc Té una base de llançament de coets-sonda a El Arenosillo Huelva, l’estació espacial de Maspalomas Gran Canària, el laboratori de comunicacions espacials de Cebreros Àvila, i opera en l’estació espacial de Madrid INTA-NASA, amb installacions a Robledo de Chavela, i a l’estació espacial de Villafranca del Castillo…

En el curs 1974-75 es traslladà a Barcelona Finalment, l’any acadèmic 1978-79, s’installà en un edifici a la zona universitària de Barcelona Les especialitats que hom hi imparteix són les d’electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions

Per a donar el biberó a l’infant convé d’adoptar una posició còmoda, tant per a ell com per a la mare, semblant a la que s’adopta en la lactància natural El reflex de succió es pot provocar igualment en aquest cas tocant la galta del nen amb la tetina L’infant s’ha de mantenir una mica incorporat per a poder empassar bé El biberó s’ha de collocar una mica inclinat cap avall, de manera que la llet cobreixi tota la superfície interior de la tetina i així l’infant no s’empassa aire Si el biberó no és del tipus que tenen un orifici per a l’entrada d’aire cal retirar-lo de tant en tant i posar-lo…

Totes les activitats són exposades en forma de gràfic, expressades en termes de temps, definit per les dates de començament i acabament de cadascuna, i és obtingut el camí crític, després d’haver analitzat i resolt les possibles duplicitats i els retards de cada activitat Aquest mètode, que pot ésser utilitzat en tots els projectes que permeten d’especificar totes les activitats i llurs interrelacions i que fou emprat per primera vegada als EUA en la construcció de projectils Polaris, és especialment eficaç en la planificació de la construcció d’edificis i de vaixells i de la installació de…

El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…

Informava de l’actualitat de la boxa a Barcelona, arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i publicava articles de tècnica boxística, d’autors com Ramon Larruy De periodicitat setmanal, sortia els dimarts Se’n publicaren com a mínim vint números

Des de la seva institució fins a l’any 1992, l’ETSEAL formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya A partir del 1992 s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida A l’ETSEAL s’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer de la forest, enginyer tècnic agrícola en les especialitats d’explotacions agropecuàries, hortofructicultura i jardineria, indústries agràries i alimentàries i mecanització i construccions rurals, enginyer tècnic forestal en les especialitats d’explotacions forestals i d’indústries forestals i llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments El…

Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es mantingué en els plans del…