Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
Carles Mora Sabaté
Voleibol
Jugador de voleibol.
S’inicià el 2002 al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Formà part de la selecció catalana i el 2005 es proclamà campió d’Espanya juvenil Aquella mateixa temporada debutà amb el primer equip tarragoní a la Superlliga Jugà com a collocador a la primera plantilla del Sant Pere i Sant Pau 2008-11 Jugà també al Club Voleibol Zaragoza 2011-12, on fou semifinalista de la Copa del Rei, i a l’Eivissa 2012-13 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata als Jocs Mediterranis 2009 En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Xavier
Gustavo Saucedo García

Gustavo Saucedo García
FEDERACIÓ ESPANYOLA DE VOLEIBOL
Voleibol
Jugador de voleibol.
La temporada 1996-97 fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau provinent de la concentració permanent de la selecció espanyola juvenil Amb el club tarragoní jugà en dues etapes 1996-2001, 2005-10, en la primera de les quals guanyà un títol d’Espanya juvenil 1997 També defensà el Futbol Club Barcelona 2010-11 Fou màxim anotador de la Superlliga espanyola 2008, 2010, màxim anotador dels play-off 2010, millor jugador de la Lliga 2009 i millor atacant 2010 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla de plata a la Lliga Europea 2009 i la de bronze a la…
Josep Pallejà i Martí
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional Essent cap del Museu Arqueològic de…
Josep Anton Baixeras
Literatura catalana
Novel·lista, assagista i traductor.
Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà publicant reculls de contes de llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 La novella L’anell al dit 1964, finalista del premi Sant Jordi 1963, fou seguida d’un silenci editorial durant el qual fou senador per l’Entesa dels Catalans 1977-79 El 1983 recollí alguns articles al Carnet tarragoní 1963-1975 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas dels casaments , al qual seguí Narcís als llimbs 2003, teatre i la novella Les mares 1995 La…
Ramon Albert Duch Martorell
Natació
Nedador.
Membre del CN Tarraco, fou campió absolut de Catalunya de 200 m papallona 1979, 200 m estils individual 1977, 1978, 1979 i 400 m estils individual 1977, i guanyador de la Travessia del port de Tarragona 1975, 1976,1977 En l’àmbit estatal fou campió absolut d’hivern de 200 m papallona 1975, 200 m estils individual 1977, 1978 i 400 m estils individual 1977, i d’estiu de 200 m papallona 1975 També fou recordista català i estatal de 400 m estils individual 1975 Participà en els Campionats del Món 1975 i fou subcampió dels 200 m papallona als Jocs Mediterranis 1975, amb un total de vint-i-dues…
Santiago Coch Castillo
Futbol
Futbolista i entrenador.
Lateral esquerre, es formà en les categories inferiors del Club Gimnàstic de Tarragona, amb el qual debutà al primer equip la temporada 1977-78 Després d’una breu cessió a La Cava 1978-79, encadenà les quinze temporades següents 1979-94 al conjunt tarragoní en la segona divisió A, segona B i tercera Esdevingué el jugador que més vegades ha jugat amb el Nàstic 528 partits 470 de Lliga i 58 de Copa En la tasca d’entrenador s’inicià com a segon entrenador del Nàstic i al capdavant de l’equip juvenil 1994-95 Amb la Pobla de Mafumet 2005-11, aconseguí l’ascens a la tercera divisió Formà part també…
Joan Sans Alsina
Futbol
Futbolista.
A 15 anys debutà amb el primer equip del Club Futbol Calella aleshores Calella Sport Club En la temporada 1937-38 jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol i un cop acabada la Guerra Civil retornà al Calella Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1940-43 i el Futbol Club Barcelona 1943-48 Mig centre, amb el Barça disputà 103 partits i marcà un gol Guanyà dues Lligues 1945, 1948 i una Copa d’Or Argentina 1945 Una greu lesió provocà que deixés el Barça i fitxés pel Gimnàstic de Tarragona, que aleshores era a primera divisió Disputà dues campanyes amb l’equip tarragoní 1948-50, però només jugà en 11…
Salvador Ritort i Faus
Música
Compositor i organista.
Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts Noguera, i el 1914, la de la catedral de Tarragona També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema Montserrat -, la suite La…
Castell de Perafort
Art romànic
Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de Rocabertí Cal apuntar el fet…
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda, reaparegué…