Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en formes octaèdriques de mida petita És de color negre o marró fosc, dura i lleugerament magnètica Es troba en roques metamòrfiques i és explotada per beneficiar-ne el manganès Té duresa 6-6,5 i pes específic 4,8

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Els cristalls són escassos i molt petits, semblants a tetràedres Sovint es presenta disseminada en agregats És de color gris d’acer, amb esclat metàllic Té una duresa 4 i un pes específic 4,3-4,5 És anomenada també pirita d’estany Hom la troba acompanyant la cassiterita, i els jaciments principals són a Cornwall, Tasmània i Bolívia

Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita

Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2

Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya

Aquesta substitució té lloc d’una manera lenta i contínua Un exemple típic de pseudomorfisme és la transformació de pirita en limonita, en què aquesta conserva les formes geomètriques de la pirita de vegades aquesta transformació no és total, i hom pot apreciar-hi, a l’interior, un nucli de pirita Un altre exemple és el de la leucita, que pertany al sistema regular per damunt de 600°C per sota d’aquesta temperatura passa al sistema tetragonal, però manté la forma externa del sistema regular

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal La forma dels cristalls és una combinació de prismes i piràmides, però sovint es presenta en masses o grànuls Té una duresa 6 i una densitat 2,56-2,77 que augmenta amb el contingut de calci És de color generalment blanc o gris, però també pot ésser de color de rosa, groc o blau De fet, l’escapolita no és un sol mineral, sinó una sèrie que va dels exemplars rics en sodi varietat marialita als rics en calci varietat meionita Hom els troba típicament en les calcàries metamòrfiques