Resultats de la cerca

Realitzat als estudis de Miramar, a Barcelona, els anys 1967 i 1968 Pioner en la matèria, s’eme-tia setmanalment, en capítols d’uns 30 min de durada, per la segona cadena de TVE

Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona

Des del 1944 dirigí la revista humorística “La Codorniz” La seva producció novellística s’inclou dins una comicitat fàcil i intranscendent que, malgrat tot, assoleix sovint un consistent caire crític És autor, entre nombrosíssims títols, de La gallina de los huevos de plomo 1950, Mundo, demonio y pescado 1964, Cuéntaselo a tu tía 1969, Réquiem por una furcia 1970 i Tierra cachonda 1977

Net d’Andrònic I, emperador de Bizanci, i fill del sebastocràtor Manuel Després de la presa de Constantinoble pels llatins, fundà, protegit per la seva tia materna Tamar, reina de Geòrgia, l’imperi de Trebisonda Lluità contra els llatins de l’Àsia Menor, els bizantins de Nicea i els turcs del soldanat de Rum, la sobirania del qual hagué de reconèixer 1214

El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral Entre les seves obres destaquen Bellamor 1950, L’Antònia 1951, Les ales de la nit 1956, Aquesta llar 1957, L’estudiant ros 1958, El gran giravolt 1958, Ciment orlat 1979, De professió romancer 1980, La tia Flora 1985, Miracle en el Castanyar 1986 i Una nit al “Mas Perdut” 1986

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…

Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea

Fill de Jordi IV, la seva tia i regent Rusudana proporcionà la corona al seu fill David V A la seva mort 1245 David VI fou coronat pels nobles i els mogols i governà juntament amb el seu cosí, l’un a la Geòrgia oriental i l’altre a l’occidental Participà en l’ocupació de Bagdad 1258, en l’expedició a Egipte 1260 i en les lluites internes dels mogols, contra Batu Kan