Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
genoll
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten (teixits de sosteniment, lligaments, etc).
En l’home el genoll és format per l’articulació femorotibial , constituïda per l’extremitat inferior del fèmur, que presenta cap endavant una superfície articular en forma de politja tròclea femoral i cap endarrere una escotadura que divideix l’extremitat inferior del fèmur en dues masses voluminoses, anomenades còndils femorals , que s’articulen amb l’extremitat superior de la tíbia al nivell de dues cavitats glenoides separades per l’espina tibial La ròtula és situada a la cara anterior L’articulació del genoll es manté al seu lloc per la càpsula articular i diversos lligaments que la…
cama
Anatomia
Part de cadascuna de les dues extremitats inferiors locomotores de l’home compresa entre el peu i el genoll.
L’esquelet és constituït per la tíbia i el peroné, units per lligament interossi i articulats amb el fèmur en el genoll, i amb l’astràgal en el turmell La regió anteroexterior de la cama conté els músculs tibial anterior, extensor comú dels dits del peu, extensor propi del dit gros i peroneal anterior A la regió externa hi ha els peroneals laterals curt i llarg La regió posterior és formada per quatre músculs superficials els dos bessons i el soli, que s’insereixen a la cara posterior del calcani mitjançant el tendó d’Aquilles, i el plantar prim i per tres músculs profunds el flexor llarg del…
canyella
Anatomia animal
Part anterior de la cama, sobre mateix de l’aresta anterior de la tíbia.
tuba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Trompeta de l’antiga Roma que consisteix en un tub metàl·lic recte, d’entre 1 m i 1,5 m de llargària, fet generalment de bronze i acabat en un pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la infanteria En les…
ortòpters
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…
extremitat
Anatomia animal
Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió.
Els vertebrats tenen dos parells d’extremitats, un d’anterior o toràcic i un de posterior o pelvià En els peixos tenen forma d'aleta, de la qual sembla que deriven les extremitats caminadores dels vertebrats terrestres Les extremitats dels tetràpodes ja tenen les cintures relacionades amb la columna vertebral, i en tots ells són constituïdes segons un mateix patró general Tant si és anterior com posterior, una extremitat consta d’una part adherida a la cintura i formada per un sol os llarg, l' húmer o el fèmur , un segon segment, amb dos ossos, el radi i el cúbit , o bé la tíbia i el peroné…
fèmur
Anatomia animal
Tercer artell de les potes dels aràcnids i els insectes, entre el trocànter i la tíbia.
aulos
Música
Instrument de vent de la Grècia antiga.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric Consistia en un o dos tubs estrets d’uns 50 cm -en un principi de canya i posteriorment de fusta, ivori o metall- amb alguns forats que culminaven en un petit pavelló en els darrers models Quan tenien dos tubs, aquests es disposaven en angle, en forma de V, i s’unien amb una espècie de travesser El seu nom significa literalment canya o tub Els primers instruments tenien tres o quatre forats, que augmentaren posteriorment fins a quinze El tipus doble fou el més habitual i els instruments de més de sis…
Els grups d’aràcnids exòtics
Els uropigis Els uropigis constitueixen un grup d’aràcnids típicament tropical, de bones dimensions d’1,8 a 6,5 cm de llargada i d’hàbits nocturns, que, malgrat el seu aspecte agressiu, es poden considerar inofensius Es distribueixen pel continent americà, des de Califòrnia fins al Brasil, i pel continent asiàtic l’índia, SE de la Xina, Malàisia i el Japó No tenen cap representant europeu ni africà, encara que s’ha citat la presència de dues espècies del gènere Hypoctonus a Gàmbia continent africà, probablement arribats allà accidentalment, a través del comerç d’importació Es…
El que cal saber de l’osteomielitis
Patologia humana
L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia Pot ésser causada per diversos gèrmens El més habitual és l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus Entre els infants, la presentació més freqüent de la malaltia és l’osteomielitis hematògena aguda, en la qual es produeix la infecció dels ossos del membre inferior, com el fèmur i la tíbia, i que es manifesta amb l’aparició d’un dolor molt intens acompanyat de febre elevada En els adults, la variant més habitual és l’osteomielitis vertebral, que ocasiona dolors a l’esquena, al començament lleus i esporàdics, i més endavant intensos…