- L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medul·la òssia. Pot ésser causada per diversos gèrmens. El més habitual és l’estafilococ daurat (Staphylococcus aureus).
- Entre els infants, la presentació més freqüent de la malaltia és l’osteomielitis hematògena aguda, en la qual es produeix la infecció dels ossos del membre inferior, com el fèmur i la tíbia, i que es manifesta amb l’aparició d’un dolor molt intens acompanyat de febre elevada.
- En els adults, la variant més habitual és l’osteomielitis vertebral, que ocasiona dolors a l’esquena, al començament lleus i esporàdics, i més endavant intensos i persistents.
- És molt important consultar ben aviat el metge quan es presenten símptomes propis de l’osteomielitis, perquè l’eficàcia del tractament està en relació amb la precocitat amb què s’aplica.
- La immobilització del membre afectat, tot i que és molesta, és imprescindible en el tractament. Així, se sol enguixar l’extremitat durant llargs períodes, però de seguida que la infecció és controlada en convé una mobilització precoç, per tal de prevenir que s’hi produeixin rigidesa articular o atròfia muscular.
- Encara que els símptomes de la inflamació hagin passat, cal continuar igualment l’administració d’antibiòtics durant un període de temps relativament llarg per eliminar del tot la infecció.
- És relativament habitual que calgui recórrer a procediments quirúrgics per fer un drenatge que elimini el pus o extregui l’os destruït per la infecció. En aquests casos, cap tipus de teràpia no pot substituir la cirurgia.