Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
tragacant
Farmàcia
Química
Goma constituïda per l’exsudació assecada del tronc del tragacant i d’altres espècies congèneres afins que és presentada en plaques d’un blanc grisós o com una pols groguenca.
Totalment insoluble en alcohol, és parcialment soluble en aigua, on s’infla i dóna un gel molt viscós És emprada en la indústria farmacèutica per a fer pastilles i com a emulsionant, en la indústria alimentària com a emulsionant i com a espesseïdor, en la indústria tèxtil per a tints, aprests i colors d’estampació, en adoberia per a l’acabat del cuir i com a adhesiu Hom l’anomena també goma tragacant o goma alquitira
Coventry
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al comtat metropolità de West Midlands, vora el riu Sherbourne.
Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, constitueix un gran nucli inductrial i ha duplicat la població des del 1931 Té indústria tèxtil fibres sintètiques i metallúrgica, aeronàutica, d’automòbils, de maquinària agrícola, d’aparells electrònics i d’equips de telecomunicacions Centre d’ensenyament superior University of Warwick, fundada el 1965 Hom en destaca la catedral moderna, obra de Basil Spence, construïda en 1951-62 Durant tota l’edat mitjana fou important pel comerç de la llana i pels seus tints
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
Fibracolor

Façana principal de la capella de Fibracolor
© Alberto González Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Tordera (Maresme).
El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext
cosmètic
Cosmètica
Producte o preparat d’aplicació externa utilitzat per les seves qualitat cosmètiques.
Poden ésser destinats al tractament de la pell locions i cremes tòniques, nutritives, de neteja, sabons i sals de bany, a la neteja i blanqueig de les dents dentifricis, al maquillatge pintallavis, coloret, pólvores, ombra per als ulls, etc, a la coloració dels cabells tints i de les ungles esmalts, a fixar el pentinat fixadors, laques, o a donar brillantor als cabells uns altres cosmètics són els desodorants, els productes de perfumeria talcs, colònies, perfums, els productes per a protegir la pell del sol o per a intensificar l’embruniment, etc
Ramon Igual
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Gravador i estampador.
Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798
Manuel Massó i Llorens
Història
Política
Polític i enginyer.
Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són aleshores de…
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa…
aigua destil·lada
Farmàcia
Química
Aigua de puresa elevada, obtinguda a partir de l’aigua natural per destil·lació.
La destillació elimina la major part de les substàncies dissoltes o en suspensió, però, en les condicions ordinàries, no permet d’obtenir aigua totalment pura aigua bidestillada, aigua de conductivitat, car és difícil d’evitar del tot que després de la condensació l’aigua no capti novament una part dels productes volàtils eliminats especialment diòxid de carboni i també que els vapors no arrosseguin poc o molt diminutes gotetes de líquid D’altra banda, si els materials en contacte amb el condensat no són totalment inatacables per l’aigua pura, es produeix de seguida una recontaminació L’…