Resultats de la cerca

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100 000 volts…

Lluità a les ordres del general Dagobert a la Guerra Gran, al Rosselló Ascendit a general 1793, fou cap interí de les forces franceses fins a l’arribada de Dugommier Acabada la guerra, restà al Rosselló i s’hi casà 1794 Durant el domini napoleònic tornà a la vida activa fou diputat del cos legislatiu 1807 i participà en la campanya de Rússia com a inspector de la reserva de cavalleria de la Grande Armée Desaparegué durant la retirada, en el pas del riu Berezina

Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906

De formació clàssica i amb estudis de piano, tingué una gran popularitat els anys seixanta i setanta amb les seves cançons intimistes, com Nathalie i Le jour ou la pluie viendra La seva principal característica fou la mescla d’elements del jazz amb la cançó tradicional francesa També tingueren un cert ressò les seves produccions musicals per a pellícules i, tot i que menys, alguna cantata i alguna òpera La seva obra influí els cantautors de la Nova Cançó

Costumista i sentimental, obtingué un gran èxit amb el seu drama en alexandrins Le Père Lebonnard 1889 i amb la seva novella Maurin des Maures 1908

El món de la dona i la crítica dels costums contemporanis es reflecteixen en les seves novelles Le repos du guerrier 1958, Les petits enfants du siècle 1961, Les Stances à Printemps au parking 1969, Archaos ou le Jardin étincelant 1972 i La porte du fond 1988, premi Médicis, entre d’altres

Estudià música a Toló i posteriorment ho feu a París, on el 1911 debutà a l’Òpera Còmica amb Richard Coeur-de-lion AEM Grétry Contractat per aquest teatre, hi cantà regularment fins el 1914, any en què l’abandonà a causa de diverses desavinences amb la direcció A partir d’aleshores intervingué en diversos espectacles operístics arreu de França, a més de teatres lírics de Bèlgica i Suïssa De retorn a França, centrà la seva carrera a Toló fins el 1948, any de la seva retirada dels escenaris Destacat intèrpret d’òpera francesa, fou un artista de referència per a òperes…

La capital és Toló

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus…

Formà part de l’antic terme de Sant Salvador de Toló