Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
esteperola umbel·lada

Esteperola umbel·lada
Brbol (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alt, de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques i tomentoses al revers, de flors blanques en umbel·les terminals i de fruits capsulars.
Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
candelera
Flors de candelera (Verbascum thapsus
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de tija angulosa de 50 a 150 cm d’alçària, amb fulles oblongues, verdes i glabrescents al dessobre i tomentoses al dessota, flors petites, grogues o blanques, i fruits en càpsula ovoide.
Creix en pastures seques de muntanya
pomera

Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
gazània
Botànica
Jardineria
Nom donat a diverses espècies del gènere Gazania, de la família de les compostes, de tiges decumbents, fulles oblongues o lanceolades, densament tomentoses al revers, i capítols solitaris de color groc o ataronjat, originàries del sud d’Àfrica i conreades com a plantes ornamentals.
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
reina de les flors
Botànica
Planta suculenta, afil·la i espinosa, de la família de les cactàcies, de tiges columnars i costades, amb espines agrupades en arèoles tomentoses, situades al llarg de cada costa, i amb flors grosses, solitàries, sèssils i vermelles, que s’obren en fer-se de nit.
Oriünda de Mèxic, és plantada en jardins
card

Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges