Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
paitida
Folklore
Fada d’aigua.
El mot, d’origen incert, fou recollit per Guerau de Liost a Viladrau, on és viu el topònim del veïnat i la font de les Paitides
Golonor
Masia
Masia i antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.
El mas, del segle XIX, té una església dedicada a Sant Salvador, dependent de Pelagalls En època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI
ràbita
Religió
Militar
Fortalesa militar i religiosa situada a les fronteres dels països islàmics, al Magrib sobretot.
Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d’Al-Andalus s XI i XII Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita
els Algadins
Partida
Partida del terme municipal d’Alginet (Ribera Alta), al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente Vora el barranc dels Algadins Segons Joan Coromines, potser deriva del topònim Catí, del llatí catinus clot, cova
la Carrova
Torre de la Carrova, a Amposta
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amposta (Montsià), a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), al voltant de l’antiga torre de la Carrova, la qual, juntament amb la de CampredóCampredó, torre de, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial.
El topònim, àrab, surt esmentat ja el 1149 en el document de donació del castell d’Amposta font d’Alcharrova, però la construcció de la fortalesa és posterior i no és documentada fins el 1313
Vallvigil
Història
Antiga quadra civil, de domini senyorial, situada al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), prop del límit amb Llanars.
Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n'Huguet Vell, que té al seu costat una capella del Roser
Torre d’en Vernet (Sant Martí Sarroca)
Art romànic
De l’antiga torre que donà nom a l’actual barriada, no en queda cap indici Al segle XII és conegut un llinatge al Penedès que es cognomenà Vernet El topònim, dins el terme de Sant Martí Sarroca, apareix esmentat abans del 1289
València oficialitza el nom de la ciutat en valencià
L’Ajuntament oficialitza el topònim València com l’únic legal de la ciutat Es descarten segons el nou reglament versions bilingües o formes incorrectes Aquesta forma la van aprovar ja el 1996 tots els grups del consistori, però aquesta decisió mai es va arribar a aplicar
la Sala
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del segle XII
Torre de Berbell (Àger)
Art romànic
Desapareguda del tot, es conserva, però, el topònim com a nom d’una partida L’única dada històrica que testimonia la seva existència és del 1237, en què l’abat Bernat de Sant Pere d’Àger establí un contracte d’emfiteusi amb Bernat de Berbell, detentor de la torre esmentada