Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
madràs

El madràs és un teixit amb lligat de sarja, que es fabrica amb ordit prim de cotó i una trama més gruixuda
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit prim o cotó i trama més gruixuda, també de cotó, amb lligat de sarja batàvia o madràs.
És emprat per a roba interior o roba de casa
gènere de punt

Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen…
plana
Indústria tèxtil
Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dóna teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
És el lligat de major ús i ofereix aplicacions molt variades La plana doble o triple per ordit , anomenada també telató per trama , és feta amb quatre o sis fils d’ordit, la meitat consecutiva dels quals evoluciona conjuntament, com un sol fil, lligant plana La plana doble o triple per trama , anomenada també telató per ordit , és feta amb quatre o sis passades de trama, la meitat consecutiva de les quals evoluciona conjuntament, com una sola passada, lligant plana La plana doble o triple per ordit i per trama , anomenada també estoreta , és…
pana
Indústria tèxtil
Vellut o pelfa amb pèl d’alçada mitjana, especialment vellut per trama fet amb cotó, anomenat també vellut de cotó
.
És un teixit format per un ordit i una trama que lliguen tafetà, reps o sarja, i per una segona trama que fa llargues bastes sobre els fils d’ordit Fora del teler, les bastes són tallades, i els caps de fil tallats són raspallats per aixecar-los i desfibrar-los Segons l’acabat i com es tallen aquests fils, hi ha diverses menes de pana bordonada, llavorada, llisa, granet, etc La pana té moltes aplicacions i a causa de la seva gran resistència al desgast és molt emprada com a roba de treball pagesos, mestres de cases, excursionistes, etc
tafetà
Indústria tèxtil
Lligat, anomenat també de plana, de dos fils de curs, tant per ordit com per trama.
És el lligat més simple i l’únic que es pot fer en un curs de dos fils d’ordit i dues passades de trama El seu enunciat és 1 e 1 , i es pot fer amb dos lliços solament Hom l’empra en teixits d’organdí, batista, lona, moletó, pongis, etc
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc
paratrama
Indústria tèxtil
Mecanisme del teler mecànic que el para automàticament en trencar-se o acabar-se la trama continguda en la llançadora.
Pot ésser lateral o central El paratrama lateral , situat entre el voraviu i el calaix de llançadora, és format per una forquilla, articulada pel seu centre a l’extrem de la palanca de parada del teler i proveïda en un extrem d’un ganxo que contrapesa les pues verticals de l’altre extrem El fil de trama que resta entre el voraviu del teixit i la llançadora empeny les pues de la forquilla i alça el ganxo, però quan no hi ha fil, el ganxo no s’aixeca i és pres per una palanca oscillant anomenada martellet , que arrossega el ganxo, la forquilla i, amb aquesta, la palanca d’aturada…
popelín
Indústria tèxtil
Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó, amb lligat de plana, en el qual la densitat de l’ordit sol ésser doble que la de la trama, cosa que produeix, juntament amb un major gruix d’aquesta, un fi bordonet transversal.
Les seves aplicacions són la confecció de pijames, camises, vestits de dona, cortines, etc El popelín d’Irlanda té l’ordit de seda natural i la trama d’estam
cas Gürtel
Dret
Trama de corrupció a l’Estat espanyol, activa des del 1999 fins a la segona meitat de la dècada de 2010, destinada al finançament del Partido Popular.
El nom correspon a la traducció a l’alemany del cognom del principal responsable de la trama, l’empresari Francisco Correa Essencialment, consistia en pagaments d’empreses, algunes creades a propòsit, a canvi de concessions d’obra pública Els suborns beneficiaven funcionaris i dirigents del PP, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid La investigació començà el 2007, quan dos regidors del PP de municipis de la Comunitat de Madrid facilitaren a la Fiscalia Anticorrupció documentació i enregistraments de converses amb els caps de la trama Tingué una gran…
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos