Resultats de la cerca

Viu a Suïssa Exponent bàsic del Nouveau Réalisme, veí dels pop- art europeus Realitza una sèrie d’"objectes trampa” en els quals intenta caçar per sorpresa, sobre una mena de taules que després penja com si fossin quadres, tota mena d’objectes d’ús quotidià, en un intent d’apropiar-se la realitat més banal, però amb intenció clarament crítica i alhora poètica Els arxius Daniel Spoerri es troben dipositats a la biblioteca Schweizerische Landesbibliothek de Berna, a Suïssa

De temperament inquiet i agosarat, fou un renovador de la tècnica cinematogràfica Els seus films reflecteixen sovint el món de l’alta burgesia i de la mitjana De la seva filmografia cal esmentar Graciela 1956, La casa del ángel 1957, Fin de fiesta 1960, La mano en la trampa 1961, Piel de verano 1961, La terraza 1963, El ojo de la cerradura 1964, Martín Fierro 1968, El santo i la espada 1969 i Boquitas pintadas 1974

Procedent del Teatre Independent, dirigí el grup Teatro Libre entre el 1975 i el 1980 Arribà al gran públic amb La estanquera de Vallecas 1981 i guanyà el Premio Nacional de teatre amb Bajarse al moro 1985 Ha conreat el teatre polític Trampa para pájaros , 1992, la comèdia Pares y nones , 1988 i la paròdia La sombra del Tenorio , 1994 També escriví i estrenà Yonquis y yanquis 2001 i Un hombre de suerte 2004 El 1998 publicà La escritura dramática Catedràtic de la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, al juny del 2000 fou designat director de la Compañía Nacional…

D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans

Màster 1951 i doctor 1955 en física a la Universitat de Columbia Durant el doctorat, fou crucial la seva collaboració en el desenvolupament del primer màser , sota la supervisió de Charles H Townes , que li valgué a aquest el premi Nobel de física del 1964 Des del 1955 fins a la jubilació 1980 treballà als laboratoris Bell-ATT, on fou director del departament d’electrònica quàntica Altres aportacions seves foren l’aplicació de la teoria de la informació de Shannon a la mecànica quàntica, fonamental en el desenvolupament del làser, els treballs per al disseny de la trampa…

Especialitzat en història contemporània dels Balcans i de Turquia, des del 1983 és professor d’història contemporània i actual a la Universitat Autònoma de Barcelona Es doctorà per aquesta universitat el 1987, amb una recerca sobre el feixisme romanès en el període d’entre guerres Dirigeix el Grup de Recerca en Història Actual i la plataforma d’intercanvi d’idees Eurasian Hub Ha publicat diversos llibres sobre l’Europa de l’Est, entre els quals La mística del ultranacionalismo historia de la Guardia de Hierro, Rumanía, 1919-1941 1989 La paz simulada, una historia de la Guerra Fría, 1941-1991…

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal 1955 i…

Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau,…

S’inicià com a futbolista el 1960 i jugà al Rosario Central, el Racing, el Boca Juniors i el Santos brasiler es retirà el 1970 El mateix 1970 començà la seva carrera com a entrenador al Newell’s Old Boys de Rosario Un any més tard, passà a entrenar l’Huracán de Buenos Aires Posteriorment dirigí la selecció argentina 1974-82 que assolí la Copa del Món 1978, cosa que el convertí en una de les figures més influents del futbol mundial S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 3 de març de 1983 per substituir Udo Lattek com a entrenador i el mateix any guanyà la Copa del Rei i la I Copa de la Lliga…