Resultats de la cerca

Pretenia ser una tribuna oberta a l’opinió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona Dirigida per Pere Bosch, tingué Pere Riaño com a redactor en cap El fotògraf Antoni Campañà hi exercí de director periodístic De periodicitat mensual, tenia cinquanta-quatre pàgines Se’n publicaren com a mínim vint-i-un números

Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA

Emigrà als EUA Cristià convertit a l’islam i convençut panislamista, aprofità la tribuna del periòdic Al-Hudà i les seves obres per a defensar la unió àrab enfront del colonialisme Autor de diverses narracions de viatges, de Muluk al-'arab ‘Els reis dels àrabs’, i imitador de Walt Whitman, introduí la poesia lliure a la literatura àrab

Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia 1893 i Salir del paso 1891 Se n'anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de Diario Universal , Informaciones , La Tribuna i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas

Format musicalment a Granada, Palma i Madrid, el 1970 guanyà el premi Manuel de Falla amb l’obra Facturas Dedicat a l’orgue i a la composició, també estudià l’electroacústica El 1973 representà Espanya a la Tribuna Internacional de Compositors de la UNESCO Entre la seva producció destaca Ecce-Opus 1973, Xenias pacatas I 1973 i Zayin 1983-96

Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944

Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…

Fou inaugurat l’any 1940 amb el nom d’Entre Rius a causa de la seva situació geogràfica És la seu de l’Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu Passà a ser de titularitat municipal a partir del 1960 Al llarg dels anys s’hi han fet obres de remodelació, com la construcció de grades i d’una tribuna coberta Té capacitat per a 4000 espectadors

Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT

Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d’habitacles, l’Escola d’Assistents Socials Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes Azione Cattolica di Laboratori Italiani, impulsades pel cardenal Montini Publicà la revista quinzenal Tribuna 1946-48, que fou suspesa, i la revista mensual Radar social , que és avui el portaveu de l’entitat