Resultats de la cerca

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país el terrorisme i l’atur, que supera el 15%

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats UNHCR informa de la mort d’almenys 65 migrants prop de la costa de Tunísia L’embarcació en què viatjaven des de Líbia hauria sotsobrat a causa del fort onatge És el naufragi més mortífer en aquesta zona de la Mediterrània des del començament del 2019 En total, en prop de quatre mesos han mort ofegades entre 160 i 170 persones

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general…

Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abr Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a installar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent Durant la campanya de Jaume I a Mallorca féu diverses ràtzies Peníscola, Ulldecona, etc, que no feren sinó precipitar la conquesta de València Vençut en la batalla del Puig, es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre havent aconseguit una treva de set anys, intentà debades de consolidar-se a diverses places…

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977