Resultats de la cerca

L’actual església parroquial de Taús, dedicada a sant Julià, sembla una obra moderna concretament, sobre el portal d’accés consta la data del 1769 Un altre portal del mateix edifici, situat a la banda SW, en canvi, sembla tenir un origen més antic De fet, la vila i l’església de Sant Julià, juntament amb la de Sant Martí, són documentades l’any 1094, data en què Ramon Guillem de Taús deixà a Sant Julià un llegat d’una unça En les notícies posteriors de l’església de Taús, dels anys 1279-80, 1288, 1312-14 i 1391, o bé no s’esmenta l’advocació de l’església o hi apareix Sant Martí…

La paritat de la moneda és fixada pel govern de cada país Equival, de fet, al seu tipus de canvi preu d’una moneda en termes d’una altra El conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional obliga els governs a fixar la paritat de llur divisa en or o en dòlars EUA al pes i llei vigents l’1 de juliol de 1944 33 dòlars l’unça d’or Per tant, sia mitjançant l’or, sia mitjançant el dòlar, les monedes dels països membres del FMI es relacionen entre elles Teòricament, un país només pot modificar la paritat de la seva moneda si té un desequilibri fonamental a la balança de pagaments i…

Es desconeix l’indret on era situada la vila d’Iel — Hielle, Hiel, Hiello, lello— amb les seves esglésies de Sant Feliu i Sant Pere El primer esment conegut és de l’any 912, en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, on la vila forma part dels béns amb què fou dotada la nova església pel comte Sunifred II d’Urgell La parròquia d’Yell apareix entre els béns concedits al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en l’acta de consagració d’aquest de 1040 La vila és esmentada en altres documents dels segles XI I XII Segons les dades aportades per una venda del 1081, lel…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Tous Inicialment tingué funcions parroquials, les quals encara manté en l’actualitat Les primeres notícies sobre el terme del castell de Tous corresponen a l’any 960, data en què el comte Borrell donà a l’església de Sant Pere de Vic i al bisbe Ató un alou amb el castell de Tous, situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montbui L’església amb les funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Tous L’advocació de l’església de forma…

Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos…

Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns…

El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides per habitants…