Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Kalojan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1197-1207).
Succeí el seu germà Pere I expulsant del tron l’usurpador Ivanko i estengué el seu regne fins a Belgrad i Varna En no ésser reconegut pel patriarca bizantí, es decantà cap a Roma, i el 1204 fou coronat pel papa Innocenci III “rei de búlgars i de valacs”, en canvi de reconèixer la sobirania de la Santa Seu Derrotà l’emperador llatí Balduí de Constantinoble Adrianòpolis, 1205 i s’apoderà de Tràcia Més tard es dirigí contra Bonifaci de Montferran, rei de Tessalònica, durant el setge de la qual ciutat morí, assassinat per un dels seus generals
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
Magne

Revers d’una moneda tardo-romana de Magne (383-388), trobada durant una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicens d’Enclar
© Fototeca.cat
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident (383-388).
Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats
Màxim
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident (383-88).
Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats
Teodosi I
Història
Emperador romà (379-395).
Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi En morir aquest executat a Cartagena 376, es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient 379 i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Illíria S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats Batejat a Tessalònica 380, feu tancar els…
Gracià
Història
Emperador romà d’Occident (375-383).
Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà
Ponç III de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Albigès, Carcí i Sant Geli (~1037~1060), fill del comte Guillem IV i de la seva segona muller la comtessa Emma de Provença.
Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de…
Hamlet

Estàtua de Hamlet, Stratford-on-Avon
© Fototeca.cat-Corel
Tragèdia de Shakespeare, escrita el 1601 i refosa definitivament el 1606.
Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A Thomas, sobre…
gaznèvida
Història
Membre d’una dinastia d’origen turc, fundada per Alptigīn, que governà, amb capital a Ghaznī, l’est de l’Iran i l’Afganistan actual (978-1187).
Durant el govern de Maḥmūd assolí la màxima esplendor amb l’anexió del Panjab, que assentà les bases per a la futura penetració musulmana a l’Índia Des de mitjan segle XII els gaznèvides hagueren d’afrontar els nous poders veïns gúrides i ogúzides l’últim soldà fou mort ~1190 pel gúrida Mu'īzz al-Dīn Soldans gaznèvides Abū Manṣūr Sebüktigin 978-997 Ismāīl 997-998 Mahmūd 998-1030 Muaḥmmad 1030 i 1040-1041 Mas’ūd I 1030-1040 Mawdūd 1041-1048 Mas’ūd II 1048-1049 'Alī 1049 Abd al-Rashīd 1049-1052 Toghrīl usurpador 1052 Farrukhzād 1052-1059 Ibrāhim 1059-1099 Mas’ūd III 1099-1015…
‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Història
Rei de València (1021 o 1026-61).
Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau…