Resultats de la cerca

Assolí el govern en destituir el seu oncle al-Qāsim, considerat usurpador a la mort d’'Alī ibn Ḥammūd Amb el suport berber, es proclamà califa i adoptà el títol d' al-Mu'tali billāh Destronat per la seva impopularitat entre la població cordovesa, després del califat d’al-Qāsim ibn Ḥammūd, per segona vegada, i del de Muḥammad III tornà al poder, però en tornà a ésser foragitat per les tropes eslaves de Ḥayrān d’Almeria i de Muǧāhid de Dénia 1026 Amb la seva fugida de la capital, fou elegit successor Hišām III

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell

Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva

Succeí el seu germà Pere I expulsant del tron l’usurpador Ivanko i estengué el seu regne fins a Belgrad i Varna En no ésser reconegut pel patriarca bizantí, es decantà cap a Roma, i el 1204 fou coronat pel papa Innocenci III “rei de búlgars i de valacs”, en canvi de reconèixer la sobirania de la Santa Seu Derrotà l’emperador llatí Balduí de Constantinoble Adrianòpolis, 1205 i s’apoderà de Tràcia Més tard es dirigí contra Bonifaci de Montferran, rei de Tessalònica, durant el setge de la qual ciutat morí, assassinat per un dels seus generals

Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà

Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi En morir aquest executat a Cartagena 376, es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient 379 i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Illíria S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats Batejat a Tessalònica 380, feu tancar els…

Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de…

Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A Thomas, sobre…

Durant el govern de Maḥmūd assolí la màxima esplendor amb l’anexió del Panjab, que assentà les bases per a la futura penetració musulmana a l’Índia Des de mitjan segle XII els gaznèvides hagueren d’afrontar els nous poders veïns gúrides i ogúzides l’últim soldà fou mort ~1190 pel gúrida Mu'īzz al-Dīn Soldans gaznèvides Abū Manṣūr Sebüktigin 978-997 Ismāīl 997-998 Mahmūd 998-1030 Muaḥmmad 1030 i 1040-1041 Mas’ūd I 1030-1040 Mawdūd 1041-1048 Mas’ūd II 1048-1049 'Alī 1049 Abd al-Rashīd 1049-1052 Toghrīl usurpador 1052 Farrukhzād 1052-1059 Ibrāhim 1059-1099 Mas’ūd III 1099-1015…

Vençut el 411 per les tropes del legítim emperador, Honori, fou reproclamat vers el 418 i vençut, finalment, a Bracara Braga i executat 422 Féu encunyar moneda a nom seu, a Barcelona, amb les lletres SMBA Sacra Moneta Barcininensis En baté d’argent síliqua i de bronze de dos tipus i valors diferents