Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
Sant Joan de Cabó
Art romànic
Aquesta església, desconeguda, es trobava al terme de la vila de Cabó, segons consta en dos documents del segle XI l’any 1074 es venia un hort “in apendicio de Sancto Saturnino in villa de Caboez, in locum ante Sancti lohannis” i l’any 1083 es venien uns masos “in apendicio de Sancto Satrunino in villa Caboez prope Sancti lohannis…”
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al segle V
El Cazador
Caça
Publicacions periòdiques
Revista de caça publicada quinzenalment a Barcelona del 1856 al 1857.
És considerada la primera publicació periòdica catalana de temàtica esportiva Fou l’òrgan d’expressió dels caçadors davant les autoritats, per defensar els seus drets i fer complir les lleis sobre la caça Informava sobre les llicències, la reglamentació d’armes o els períodes de veda i tenia seccions de crònica local i notícies de caça d’Espanya i d’Europa Es venia a l’Armeria Barcelonesa
Barcelona Deportiva

Primera pàgina del núm. 248 (5 de febrer de 1951) de la revista Barcelona Deportiva
Biblioteca de l’Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el gener del 1946 i el 1963.
Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques
pellisser | pellissera
Història
Oficis manuals
Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l’assaonador.
El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…
romancista
Antigament, persona que, en fires, mercats, places o carrers tenia parada on venia romanços estampats.
cendraire
Persona que comprava i venia cendra per a bugades, per a fer lleixiu o sabó.
venda automàtica
Economia
Sistema de venda de productes per mitjà de màquines expenedores automàtiques que els despatxen i els cobren.
La primera màquina d’aquesta mena coneguda és del s XVIII, anglesa, amb la qual es venia tabac De fet, fou amb aquest producte que més es popularitzaren, juntament amb les de begudes En l’actualitat s’hi venen tota mena de mercaderies Normalment, les màquines són propietat d’una empresa operadora que les situa en tot tipus d’establiments i se n'encarrega del manteniment i proveïment En contrapartida, generalment el titular del local on es colloca l’aparell s’emporta una part del benefici
Joaquim de Miró i Argenter
Pintura
Pintor.
Deixeble de Mas i Fontdevila Prengué part en els certàmens barcelonins del 1888, el 1894 i el 1896 Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excellents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per a veure com era el Sitges del seu temps Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat —secció Maricel— i especialment en nombroses colleccions sitgetanes Era oncle de Joaquim Sunyer
Eibar
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, a la vall de l’Ego.
La seva economia es basa, fonamentalment, en la indústria màquines d’escriure, motocicletes, mobles metàllics, aparells de precisió, de la qual destaca la fabricació d’armes, que s’inicià cap al 1538 i que amb la creació de la Compañía Guipuzcoana de Caracas 1728, que venia les armes a Amèrica, revifà l’expansió econòmica, gairebé nulla al s XVII Fou la primera ciutat on hom proclamà la Segona República Formà part del " Cinturón de hierro " durant la guerra civil de 1936-39, en el decurs de la qual fou gairebé destruïda