Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
Mencía de Mendoza y de Fonseca
Mencía de Mendoza y de Fonseca en un retrat de Bernard van Orley
© Fototeca.cat
Història
Marquesa del Cenete i comtessa del Cid.
Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…
Piferrer
Família d’impressors i llibreters barcelonins activa a Barcelona des del 1695.
El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci a la mort de…
Joana I de Nàpols
Història
Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81).
Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de…
Manuel Ibarra y Marín
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín , com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra —, i, a la mort d’aquesta 1770…
ploceids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 40 cm, que tenen el bec curt, massís i subcònic, les potes primes i fortes, 9 o 10 rèmiges primàries i presenten un marcat dimorfisme sexual.
Comprèn 140 espècies, distribuïdes en 20 gèneres, els principals dels quals són Passer, Euplectes i Vidua Habiten arreu del món, llevat dels pols
Anna
Profetessa, descendent de Fanuel, de la tribu d’Aser.
Vídua des de jove, serví al temple de Jerusalem tota la vida, i a 84 anys fou testimoni de la presentació de Jesús al temple
Maria de les Plagues Berguedà i Osona
Cristianisme
Religiosa, de nom Maria Osona.
Vídua de Francesc Berguedà, fundà 1637 un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb
Silvestre Esparsa
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657.
Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins el 1663
Adela
Cristianisme
Segons la tradició, filla de Dagobert II d’Austràsia.
Havent quedat vídua, fundà el monestir de Pfalzel, prop de Trèveris, del qual fou abadessa fins a la seva mort La seva festa se celebra el 24 de desembre
Ermessenda
Història
Muller (840) de Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya i després de Barcelona-Girona i de Narbona.
Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós Guifré I de Barcelona i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa