Resultats de la cerca
Es mostren 10345 resultats
la Vall de Lladrons
Antic terme del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), esmentat al segle XIV, que comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.
la Vall d’Uixó
Vista general de la Vall d’Uixó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa.
Comprèn una gran part de la vall del riu d’Uixó o el Belcaire, antiga línia divisòria entre les governacions de Castelló de la Plana o dellà Uixó i de València, i accidentat al N pels vessants més orientals de la serra d’Espadà el Puntal, 692 m alt, en els quals s’aixequen a 491 m alt les restes del castell d’Uixó Drena també el terme la rambla de Cerverola, afluent de capçalera del Belcaire La superfície forestal ocupa 684 ha Les 4598 ha xifres del 1984 de terres de conreu són ocupades per les 2357 ha de secà, destinades quasi totalment 2178 ha a garrofers el fruit havia tingut…
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per…
Vall-llobrega
Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual…
vall Peguera
Vista de la Cresta de l’Avió a la Vall Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Alta vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Alins, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2 788 m alt.) i del pic de vall Peguera
(2 743 m) (al SE del primer i que domina, per l’W, la Conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera , que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor
la Vall
Vista del mas de la Vall
© CIC-Moià
la Vall
Vista del mas de la Vall (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al sector E del municipi d’Avinyó (Bages) prop de la riera Gavarresa.
vall Tova
Vall de la Baixa Cerdanya, tributària, per la dreta, del Segre, que davalla de la serra de Campquerdós o puig Pedrós (2 911 m), límit amb la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya —i de les serres de l’Esquella i de calm Colomer (2 802 m)—, límit amb la vall de la Llosa.
Té una direcció NS i és drenada pel riu Duran o riu de la vall Tova , que aflueix al seu collector prop de Baltarga Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte
vall Farta
Sector de la Ribera Alta, a l’est del Montol i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida.
Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sallent canal de la vall de Càrcer La intensificació, des del segle XVIII, del conreu de l’arròs —que hom ha anat substituint pels tarongers— hi produí, fins ben avançat el segle XIX, una forta estagnació demogràfica