Resultats de la cerca

Havia estat ambaixador de la república veneciana a la cort de Carles II de Castella, des d’on trameté al seu govern unes Relazioni publicades el 1868, en les quals explica l’extrema misèria de la península Ibèrica i els repetits atacs francesos a Catalunya

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

Ciutat dormitori, els habitants treballen a les indústries de Trieste i a les drassanes de San Rocco Conserva la catedral, del segle XV, i a la part alta una església del segle IX Possessió dels patriarques d’Aquileia 1291, el 1451 passà a la república veneciana

Fou alumne de JAEscalante i de JCarreño de Miranda En les seves obres la influència veneciana s’aprecia principalment en els efectes de llum Crist en la nit de la Passió 1673, Museo del Prado, Carles II rebent la benedicció eucarística 1683, Museo de Arte, Ponce

Fill del príncep Esteve i de Tommasina Morosini, de família veneciana, i nebot d’Andreu II succeí Ladislau IV Intentà d’oposar-se a la noblesa i defensà el regne contra les pretensions dels Habsburg i, també, dels Anjou, descendents de Maria, germana de Ladislau IV

Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al segle IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del segle XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el segle XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el…

Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477

A Itàlia sostingué la política del marquès de Vilafranca, virrei de Nàpols, el qual procurava d’afermar el domini espanyol a Itàlia en detriment de Venècia El 1618 fou acusat de preparar una conjuració contra la república veneciana i fou destituït Més tard, Felip II el nomenà ambaixador a Flandes

Pertangué a l’escola de Brescia del s XVI, dins l’òrbita de les influències de la pintura veneciana i llombarda Autor d’escenes religioses Nativitat, Pinacoteca Tosio Martinengo, Brescia, fou també un excellent retratista Retrat masculí, National Gallery, Londres El seu estil, d’un cromatisme intens, es caracteritzà per un retardatari misticisme

Fou influït per la pintura veneciana Tizià i per Van Dyck, que el protegí i a qui succeí com a pintor de cambra de Carles I d’Anglaterra Acompanyà la cort a Oxford 1642-46, on obtingué molta anomenada com a retratista de la noblesa retrats del príncep de Galles, d’Endymion Porter, etc