Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
les Encies
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall d’Hostoles, al vessant S de la serra de les Medes.
A l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 1155, era venerada fins l’any 1936 la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies
Penafel

Capella de Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santuari
Casa i santuari del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’E del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel Fins al començament del s XX conservà dos retaules gòtics, del s XV
Bernui
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), a la vall d’Àssua, situat a 1 211 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Pamano.
A la seva antiga església parroquial, romànica, és venerada la Mare de Déu de Bernui , imatge romànica de fusta Formà part de l’actic municipi d’Altron, annexat el 1976 al de Sort
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Vila-real (Plana Baixa), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat.
A més de l’església i de l’oratori on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan s XIV, obra del s XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà 1577
Pinós de Biure
Nom amb el qual també és conegut el poble de Sant Pau de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat al cim de la serra de Pinós (789 m alt.), que separa el Bages del Berguedà, entre les valls de Merlès, Gaià i Relat.
Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós
Benviure

La torre de Benviure
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals destaca la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra.
Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori Actualment el lloc es repobla de petites cases
Argentera
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera); a l’esquerra del riu Boix.
L’església, on és venerada la Mare de Déu del Remei, és de construcció romànica i modificada posteriorment depenia del priorat de Meià Al cim d’una roca hi ha les restes de l’antic castell d’Argentera
Pena
Castell
Santuari
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena) dins el municipi de les Cases de Pena (Rosselló), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).
El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis desafectada el 1789, fou restaurada el 1843 La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola , no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
la Sala
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del segle XII