Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
Antonio Canova
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Escultura
Escultor italià, un dels màxims representants de la plàstica neoclàssica.
Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…
Magalhães
Astronàutica
Sonda espacial de la NASA llançada cap a Venus el 1989.
Les dades que ha enviat serviran per a fer un mapa del 97% de la superfície del planeta, on ha detectat volcans Té una resolució de 120 m La missió es donà per acabada a l’octubre del 1994, després que fos llançada a l’interior de l’atmosfera de Venus, on es desintegrà
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…
Mariner
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per la NASA (EUA) i destinades a l’exploració automàtica de Mart, Venus i Mercuri, sia entrant en llur òrbita, sia sobrevolant-los.
El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El…
Sandro Botticelli
El naixement de Venus (1486), de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Sobrenom amb què és conegut Alessandro di Mariano Filipepi, pintor, dibuixant i gravador italià.
Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…
sistema ptolemaic
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
venusià | venusiana
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…