Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Maisons-Alfort
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, suburbi del SE de París, entre el Marne i el Sena.
És un nucli industrial fabricació de mobles, indústria alimentària pastes, galetes, aperitius, química tinta, perfums, sabó, farmacèutica i metallúrgica Hi ha escola de veterinària
salprunella
Farmàcia
Substància que hom preparava fonent en un gresol nitrat potàssic amb un 1% de sofre i deixant caure la massa fosa sobre una superfície freda de pedra.
És la sel de Prunelle de l’antic còdex o farmacopea francesa Actualment en desús, era emprada en veterinària per al tractament de ferides i nafres
mossegada del diable
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçada, de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.
Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell
arecolina
Bioquímica
Farmàcia
Principal alcaloide de l’areca, constituït per l’èster metílic de l’arecaïdina.
Líquid fortament alcalí, que bull a 209°C, miscible amb aigua, alcohol i èter En farmàcia és emprat el seu bromhidrat Té una acció colinèrgica semblant a la muscarina És emprat també com a tenífug i purgant en veterinària
ergotamina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut.
Actua com a estimulant de la musculatura llisa de l’úter, sense afectar la d’altres òrgans, per la qual cosa és emprada en veterinària com a oxitòcic En forma de tartrat hom l’empra com a analgèsic vasoconstrictor en el guariment de les migranyes
Andreu Torrens i Pastor
Veterinària
Veterinari.
Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnia de l’Institut Provincial de Biologia Animal de Balears 1949, 1962 Membre de diverses societats, publicà nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles
Francesc Puchal i Mas

Francesc Puchal i Mas
Universitat Autònoma de Barcelona
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat en veterinària per la Universitat de Saragossa el 1956, de la Facultat de Veterinària de la qual fou professor adjunt de farmacologia i terapèutica des d’aquest any fins al 1958 Becat per la Fundació Fulbright, el 1958 es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat en nutrició animal per la Universitat d’Iowa l’any 1961, que s’incorporà a l’empresa Monsanto com a investigador en nutrició d’additius en relació amb el càncer i, a partir del 1963, com a director tècnic de la delegació europea d’aquesta empresa, amb seu a Brusselles fins l’any 1965 Posteriorment tornà a Catalunya com a…
Ramon Sentena i Ramañach
Història
Republicà.
Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal S'establí després a l’Escala, on fou secretari 1877-78 i president 1879-90 del comitè federal En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana
Salvador Riera i Planagumà
Veterinària
Veterinari.
Cap dels serveis de Veterinària Municipal de Barcelona, primer president i fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i president d’honor del Collegi de Veterinaris de Barcelona Publicista expert en clínica bovina, escriví nombrosos treballs uns 831, la majoria de divulgació de les seves experiències en la fisiopatologia bovina
Revista El Caballo

Portada de la Revista El Caballo
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Hípica
Publicacions periòdiques
Revista d’hípica publicada a Barcelona des del juny del 1982.
Tractava les diverses modalitats eqüestres i informava de temes com veterinària, races i cria de cavalls Dirigida per Jorge Vila Regard, Teresa Bagaria en fou la redactora en cap Hi collaboraren Rafael Wirt, Ismael Renna, Lorenzo Serrahima i Javier Lentini, entre d’altres Fou de periodicitat mensual, amb irregularitats, i cessà al desembre del 1996