Resultats de la cerca

És un nucli industrial fabricació de mobles, indústria alimentària pastes, galetes, aperitius, química tinta, perfums, sabó, farmacèutica i metallúrgica Hi ha escola de veterinària

És la sel de Prunelle de l’antic còdex o farmacopea francesa Actualment en desús, era emprada en veterinària per al tractament de ferides i nafres

Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell

Líquid fortament alcalí, que bull a 209°C, miscible amb aigua, alcohol i èter En farmàcia és emprat el seu bromhidrat Té una acció colinèrgica semblant a la muscarina És emprat també com a tenífug i purgant en veterinària

Actua com a estimulant de la musculatura llisa de l’úter, sense afectar la d’altres òrgans, per la qual cosa és emprada en veterinària com a oxitòcic En forma de tartrat hom l’empra com a analgèsic vasoconstrictor en el guariment de les migranyes

Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnia de l’Institut Provincial de Biologia Animal de Balears 1949, 1962 Membre de diverses societats, publicà nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles

Llicenciat en veterinària per la Universitat de Saragossa el 1956, de la Facultat de Veterinària de la qual fou professor adjunt de farmacologia i terapèutica des d’aquest any fins al 1958 Becat per la Fundació Fulbright, el 1958 es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat en nutrició animal per la Universitat d’Iowa l’any 1961, que s’incorporà a l’empresa Monsanto  com a investigador en nutrició d’additius en relació amb el càncer i, a partir del 1963, com a director tècnic de la delegació europea d’aquesta empresa, amb seu a Brusselles fins l’any 1965 Posteriorment tornà a Catalunya com a…

Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal S'establí després a l’Escala, on fou secretari 1877-78 i president 1879-90 del comitè federal En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana

Cap dels serveis de Veterinària Municipal de Barcelona, primer president i fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i president d’honor del Collegi de Veterinaris de Barcelona Publicista expert en clínica bovina, escriví nombrosos treballs uns 831, la majoria de divulgació de les seves experiències en la fisiopatologia bovina

Tractava les diverses modalitats eqüestres i informava de temes com veterinària, races i cria de cavalls Dirigida per Jorge Vila Regard, Teresa Bagaria en fou la redactora en cap Hi collaboraren Rafael Wirt, Ismael Renna, Lorenzo Serrahima i Javier Lentini, entre d’altres Fou de periodicitat mensual, amb irregularitats, i cessà al desembre del 1996