Resultats de la cerca

Daniel Ortega i la seva esposa, Rosario Murillo, van guanyar les eleccions a la presidència i la vicepresidència de Nicaragua amb el 72% dels vots © César Pérez / Gobierno de Nicaragua Les eleccions generals van acaparar l’agenda política de l’any La capacitat d’arrossegament popular, gràcies al poder basat en el suport clientelista que ha acumulat el Front Sandinista d’Alliberament Nacional FSLN, juntament amb el control de les principals institucions del país –Parlament, poder judicial, policia i Forces Armades, Consell Suprem Electoral–, es va demostrar imbatible novament en…

S’inicià en la pràctica d’aquest esport el 1984 Competí en les categories de pes lleuger i mitjà Es proclamà subcampió del món de fisioculturisme També assolí la tercera posició en els campionats mundials 2010 Fou campió d’Europa i guanyà en diverses ocasions el títol de campió de Catalunya També aconseguí el Campionat de Barcelona diverses vegades Compaginà la direcció del Club Esportiu Manuel Muñoz a Barcelona amb els entrenaments Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Físic Culturisme FCFC

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal

Fou el primer campió d’Espanya d’halterofília 1952, títol que aconseguí en la categoria de fins a 60 kg en el marc dels Campionats d’Espanya de gimnàstica esportiva El 1969 esdevingué el primer president de la Federació Catalana d’Halterofília, quan aquest esport es desvinculà orgànicament de la gimnàstica Abandonà el càrrec el 1974 en accedir a la vicepresidència de la Federació Espanyola d’Halterofília, que presidí durant els anys 1977-81 Rebé el Disc de Ferro de la federació catalana 1974

Dmitry Piterman, un nord-americà d’origen ucraïnès que viu a Tossa de Mar, on és mecenes de l’equip local, arriba a un acord amb la directiva del Palamós CF per a convertir-se en el president de l’entitat, la degana dels equips catalans de futbol Piterman es compromet a eixugar el deute de 6,4 milions de pessetes que arrossega el Palamós des que es va convertir en Societat Anònima Esportiva L’actual vicepresident del club, Josep Miquel Martí, assumirà la vicepresidència de la junta de Piterman

Els set diputats del GIL a l’Ajuntament de Melilla signen l’acord segons el qual s’incorporen a l’equip de govern de la ciutat, que actualment presideix Mustafá Aberchan Els diputats del GIL formaran part del govern de Coalició per Melilla, d’Aberchan, i el Partit Independent, d’Enrique Palacios, i ocuparan les regidories de Cultura, Seguretat, Obres Públiques i Desenvolupament Autonòmic i una vicepresidència L’entrada del GIL al govern provoca la marxa del PSOE de l’equip de govern, que es fa oficial dilluns que ve

La junta electoral fa públics els resultats de les eleccions al secretariat de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, celebrades telemàticament del 10 al 13 de juny Elisenda Paluzie és la candidata més votada, seguida d’Antonio Baños, Montse Soler i David Fernàndez El 20 de juliol, els 77 membres del secretariat elegeixen els quatre càrrecs orgànics de l’entitat Paluzie és reelegida a la presidència, mentre que Baños declina ser candidat i Fernàndez obté la vicepresidència Soler, candidata alternativa a la presidència proposada per Eines de País, queda sense càrrec

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació

De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política activa