Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània
llengua de bou
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, híspida, de fulles lanceolades i de flors blaves o violàcies en inflorescències espiciformes o paniculars.
Es fa en molts llocs secs i incultes d’Europa
heura de terra
Heura de terra
Frank Mayfield (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres.
Creix en boscs i en indrets obagosos, a l’Europa humida
bec de cigonya
Bec de cigonya
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de tronc ascendent i pubescent, fulles molt dividides, flors violàcies i fruits en esquizocarp, prolongats per un llarg bec de 6 a 8 cm.
Creix a les vores de camins de la regió mediterrània
Les campanulàcies
Campanulàcies 1 Legousia hybrida aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries x 0,5 2 Jasione montana a aspecte de la planta en flor x 0,5 b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets x 4 3 Phyteuma orbiculare a aspecte general de la planta x 0,5 b flor començant a obrir-se x 2 c flor ben oberta que comença a marcir-se x 2 4 Campanula rapunculoides flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corolla campanulada x 1 5 Campanula speciosa flor amb la corolla seccionada longitudinalment per a mostrar els sèpals perllongats…
escutel·lària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, amb fulles simples, oposades i dentades, i amb flors bilabiades, blaves, violàcies o rosades, a parells en axil·les de fulles o en raïms terminals.
pèl caní
pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid
paulònia
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les escrofulariàcies, d’uns 15 m d’alçària, de fulles grosses, amplament ovades, enteres o trilobades, i de flors tubulars amb lòbuls estesos, violàcies per fora i negres per dins, reunides en panícules vistoses.
Prové de l’Àsia oriental i és plantat com a ornamental en jardins També forneix una fusta lleugera, d’aplicacions vàries
matablat
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles espatulades i més o menys lobulades, de flors blanques o violàcies, arranjades en raïm, i de fruits en silícula.
Creix en camps de cereals i en rosts secs, sobre substrat calcari
blava
Micologia
Bolet de barret vellutat, de la família de les cortinariàcies, de color violeta fosc, sec, d’uns 5 a 15 cm de diàmetre, làmines primes violàcies i després brunenques, i de peu també violaci, poc o molt bulbós, fibril·lós.
Viu als boscs humits i és comestible, però poc apreciat