Campanulàcies. 1 Legousia hybrida: aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries (x 0,5). 2 Jasione montana: a aspecte de la planta en flor (x 0,5); b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets (x 4). 3 Phyteuma orbiculare: a aspecte general de la planta (x 0,5); b flor començant a obrir-se (x 2); c flor ben oberta que comença a marcir-se (x 2). 4 Campanula rapunculoides: flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corol·la campanulada (x 1). 5 Campanula speciosa: flor amb la corol·la seccionada longitudinalment per a mostrar els sèpals perllongats per un apèndix basal (x 2).
Eugeni Sierra
Unes 2000 espècies, agrupades en 70 gèneres, constitueixen aquesta família distribuïda gairebé per tot el món. Les campanulàcies solen ser plantes anuals o vivaces, de flors generalment blaves en forma de campana o, més rarament, bilabiades. L’androceu és format per cinc estams amb la base dels filaments eixamplada i de funció secretora. L’ovari sol ser ínfer o semiínfer i prové de la soldadura de dos a cinc carpels; a la base de l’estil, s’hi troba sovint un disc glandulós. El fruit és una càpsula que s’obre mitjançant porus o finestres longitudinals. Moltes de les campanulàcies són proteràndriques, i així asseguren la pol·linització encreuada. Els lòbuls estigmàtics es mantenen plegats i, per tant, no són receptius fins que el pol·len de la mateixa flor no s’ha dispersat. Aquesta família constitueix un grup molt evolucionat, estretament relacionat amb les compostes; les similituds entre ambdues famílies comprenen, a part dels caràcters morfològics de la flor, caràcters bioquímics, com el fet de posseir inulina en comptes de midó, com a substància de reserva. A més, les campanulàcies més evolucionades, com les espècies del gènere Jasione, tenen les flors petites i agrupades en capítols, amb el pistil bicarpel·lar i les anteres soldades per la base, caràcters que són constants a les compostes.
Jasione montana és una planta anual o biennal d’un o dos pams d’alçada, fullosa a la base i nua al capdamunt, de flors violàcies i bràctees involucrals triangulars o ovades; les fulles, linears o lanceolades, tenen els marges crenats. Es tracta d’una planta més aviat muntanyenca, acidòfila, pròpia dels pradells terofítics i de les pastures xeròfiles. A les parts més altes de les muntanyes és substituïda per J. crispa i J. laevis, totes dues més petites i perennes.
Les espècies del gènere Phyteuma tenen un mecanisme d’obertura de la corol·la molt original. Les poncelles, abans d’obrir-se, es disposen de forma arquejada amb l’àpex mirant cap a dins de la inflorescència; la corol·la, llargament tubulosa, comença a obrir-se per la part apical. A mesura que la flor madura, la corol·la es contrau, cosa que provoca que els pètals es vagin individualitzant i se separin de baix cap a dalt alhora que els estams, ja madurs, aboquen el pol·len a l’interior del tub corol·lí. La contracció de la corol·la juntament amb l’estirament de l’estil provoquen la sortida a l’exterior de petites masses de pol·len, que són recollides pels insectes pol·linitzadors; durant aquest temps la flor és funcionalment masculina. Al cap de poc temps es despleguen els estigmes i la flor esdevé funcionalment femenina. Finalment els pètals queden totalment lliures alternats amb els filaments estaminals ja marcits. Ph. spicatum és una herba vivaç, de rizoma gruixut i fulles basals llargament peciolades, ovades i en forma de cor. Les tiges aèries, de quatre o cinc pams d’alçada, duen al capdamunt les flors de color groc pàl·lid disposades en inflorescències espiciformes o en glomèruls. És una planta pròpia dels boscos humits i frescals (fagedes, avetoses, vernedes, freixenedes, etc.), gairebé inexistent fora d’aquests ambients. Ph. hemisphaericum és exclusiva de les pastures acidòfiles dels estatges subalpí i alpí dels Pirineus. Fa de 10 a 15 cm d’alçada i té les fulles linears i les flors liloses, agrupades en glomèruls densos terminals.
Vora les torrenteres i en indrets on regalima l’aigua, des de les parts més meridionals del País Valencià fins al migjorn del Principat, s’hi fa Trachelium caeruleum, una planta que pot fer 1 m d’alçada, de base lignificada i fulles peciolades, amb el marge fortament dentat. Les flors, petites, tubuloses i de color blau, o més rarament blanques, s’agrupen en corimbes.
La campànula de la fotografia, Campanula affinis, molt propera a C. speciosa, fa una tija florífera d’un o dos pams d’alçada, proveïda de nombrosíssimes flors blaves en forma de campana. Es tracta d’una planta biennal, de fulles estretes, que viu en sòls calcinals pedregosos.
Josep M. Ninot
El gènere Campanula és el més diversificat de la família i presenta al nostre país gairebé una vintena d’espècies, moltes de les quals són plantes oròfiles localitzades principalment als Pirineus. C. speciosa, anomenada en alguns indrets campànula gran, és una de les espècies més vistents i que fan les flors més grosses. D’una roseta basal formada per fulles lanceolades, estretes i amb els marges crenats, surt una tija curta amb nombroses flors de color lila, llargues de 2 a 4 cm i proveïdes d’uns replecs grossos entre els lòbuls del calze. Viu a les fissures de les roques carbonàtiques i també entre el pedruscall. El repunxó (C. rapunculus) fa una tija estriada de dos a quatre pams d’alçada, amb nombroses flors petites disposades en panícula i amb els pètals soldats fins poc més de la meitat; la rel, molt rica en inulina, és comestible i s’havia consumit afegint-la a les amanides. Als indrets secs, rics en teròfits, de les contrades mediterrànies i també als conreus de secà, s’hi fa, de vegades molt abundantment, una petita campanulàcia anual, C. erinus, de flors diminutes, blaves o blanques, terminals o axil·lars, i sèssils. C. hispanica és una herba perenne, de rizoma gruixut, tiges altes d’un o dos pams i inflorescència bastant laxa. És una planta de caràcters força variables, relacionada amb d’altres espècies pròximes per nombroses formes de trànsit, i viu en llocs molt diversos: escletxes de roques, prats pedregosos, boscos aclarits, etc., a bona part del país.