Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -amb la taula harmònica i el fons plans i entallament a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa En la seva forma final, la viola de gamba mostra un estretament a les espatlles, té riscles alts i obertures acústiques en forma de C Proveïda en un principi de sis cordes afinades en 3es i 4es, amb set o vuit trasts cromàtics, al segle XVII se li afegí una setena corda La…

La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano

Les primeres referències es remunten al s XIX La seva recuperació a Catalunya data dels primers anys de la dècada dels vuitanta, amb el ressorgiment de la música tradicional catalana

Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962

Amb l’Atlètic de Terrassa, on jugà durant tota la seva vida esportiva, guanyà deu Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-91, 1993, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Lligues 1983-91 Participà en dues olimpíades Seül 1988 i Barcelona 1992

Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…

Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills Ben integrada a la vida i actvitats…

Dedicat al comerç, tenia una botiga de gènere de punt a Balaguer Dedicat a la política activa, organitzà i dirigí el Bloc Obrer i Camperol a Balaguer i fou membre del comitè central del POUM Intervingué en la Guerra Civil del costat republicà, durant la qual salvà la vida de moltes persones, entre les quals JM Porcioles, futur alcalde de Barcelona Arran de la seva orientació política, fou perseguit pel Partit Comunista i empresonat diverses vegades En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on estigué als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d’Agde, i, posteriorment, en camps…

De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat Procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1971, director general de Règim Local i alcalde de Barcelona setembre del 1975 — desembre del 1976, esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans Fracassat en l’intent d’ésser senador per Lleida el 1977, s’havia apartat de la política quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements independentistes catalans

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà