Resultats de la cerca

Estudià violí i viola al Conservatori de Roma i després ho feu a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat El 1950 guanyà el Concurs Vivaldi de Venècia Fou primer violí de l’Orquestra Scarlatti i de la del Mozarteum de Salzburg Àustria Posteriorment es destacà de manera especial en el terreny de la viola i estrenà, entre d’altres, obres d’Ennio Morricone o Manuel De Sica, especialment escrites per a ell Desenvolupà una intensa carrera com a solista en concerts simfònics o amb conjunts de cambra, com Virtuosi di Roma, I Musici, el Quintet Boccherini o el Quartet de Roma A més,…

Es formà a l’Escolania de Montserrat i estudià viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis Ha estat professor del Conservatori d’Hamburg Formà part del grup Hespèrion XX dirigit per Jordi Savall, amb qui collaborà també en diversos enregistraments discogràfics El 1986 fundà Banchetto Musicale, un quintet de violes de gamba amb el qual ha realitzat gires de concerts per França, Alemanya, Àustria, Itàlia i l’Estat espanyol És considerat un dels grans intèrprets de música antiga de la seva generació Excelleix particularment com a intèrpret de música barroca i alemanya, mostra de la qual és…

Fou soldat professional i serví l’armada sueca i la russa El 1629, ja vell, fou admès a la casa de misericòrdia de Charterhouse, institució que acollia soldats retirats, on morí Es decantà cap a la viola com a instrument solista i de conjunt en lloc del llaüt, fet que revela un cert canvi en els gustos musicals anglesos del moment Les seves obres es troben recollides en dues publicacions La primera, del 1605, duu com a títol The First Part of Ayres i es tracta del repertori més ampli per a viola solista publicat per un sol compositor al principi del segle XVII El segon recull és Captaine…

De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta més…

La seva obra s’imprimí amb el títol Libro de música de cifras para vihuela intitulado el Parnasso Valladolid, 1576 Aquesta fou la darrera de totes les colleccions dedicades a la viola de mà que es publicaren a la Península Ibèrica durant el segle XVI Està formada per tres llibres El primer inclou diverses fantasies del mateix autor El segon està integrat per transcripcions de motets d’autors com Francisco Guerrero, Juan García de Basurto, Thomas Crécquillon o Jean Maillard En el tercer llibre hi ha arranjaments de cançons polifòniques profanes i villancicos , tant d’autors hispànics com d’…

Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura

Músic al servei de Francisco de Zúñiga i Avellaneda, és autor del Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas 1547, conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, obra important per les fantasies i glosses de cançons castellanes i cançons neerlandeses, i Musisdicatum sd, collecció de motets, villancicos , romances, cançons, fantasies i sonates per a viola

Estudià violí al Conservatori del Liceu de Barcelona i viola al Conservatori de Madrid amb Antonio Fernández Bordas També feu estudis de guitarra al Conservatori del Liceu i amb Miquel Llobet, i d’harmonia i composició amb Bartolomé Pérez Casas, a Madrid, i Vicenç M de Gibert Viola solista de diverses formacions, com ara l’Orquestra Pau Casals o l’Orquestra Simfònica de Barcelona, fou un dels fundadors del Quartet Ibèric 1926 i actuà com a solista amb diverses orquestres internacionals Com a guitarrista actuà per Espanya i Europa El 1961 s’inicià en la docència de la guitarra, activitat a la…

Es formà musicalment al monestir de Montserrat Fou violinista al servei de la casa del duc d’Alba El 1776 feu oposicions i guanyà la plaça de viola de la capella reial També en aquesta capella aconseguí, més tard, la plaça de violí, a la qual s’havia presentat amb divuit concurrents més La seva tasca com a intèrpret de violí li procurà una notable fama i reconeixement

Estudià música a Brno 1921-23 i a Leipzig 1923-25 Parallelament, formà part de diverses orquestres com a violí i violista El 1925 es traslladà a Viena per a formar part del Quartet Pfitzner i ensenyar al Volkconservatorium El 1927 inicià la seva tasca de director orquestral a l’Òpera de Stuttgart, primer com a repetidor fins el 1930 i posteriorment com a director permanent Després d’unes estades a Friburg 1933-37 i Frankfurt 1937-45, fou nomenat director general de música de Hannover, càrrec que exercí fins el 1949, any en què passà a la Gewandhaus de Leipzig, on s’estigué fins…