Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Antoni Planàs i Marca
Música
Compositor i violoncel·lista català.
Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal destacar les…
Georg Lennart Schnéevoigt
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra finlandès.
Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la Filharmònica d’Oslo i…
Johann Rudolf Zumsteeg
Música
Violoncel·lista, director i compositor alemany.
Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F…
Joan Pich i Santasusana

Joan Pich i Santasusana
© Joan Francesc Escrihuela Niubò
Música
Violoncel·lista, compositor i director d’orquestra.
Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncellista El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director 1967-76, i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona Entre…
,
Alfred Wallenstein
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra nord-americà.
El 1912 debutà com a violoncellista a Los Angeles Quatre anys després ingressà en l’Orquestra Filharmònica de San Francisco, i el 1919, en la Filharmònica de Los Angeles Passà una temporada a Leipzig ampliant la seva formació i, a la tornada, fou solista de la Simfònica de Chicago 1922-29 i de la de Nova York 1929-36 A Toscanini l’animà a dedicar-se a la direcció, i l’any 1943 assumí la direcció artística de la Filharmònica de Los Angeles, càrrec que ocupà fins el 1956 Entre el 1958 i el 1961 fou el director musical del Caramoor Festival, i des del 1968 fins a la seva mort exercí de professor…
Josep Ricart i Matas
Música
Violoncel·lista.
Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat…
,
János Starker
Música
Violoncel·lista hongarès naturalitzat nord-americà.
Molt precoç, a onze anys fou admès a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i posteriorment fou alumne de l’Acadèmia de Música de Viena Començà la carrera professional com a primer violoncel de l’Orquestra Filharmònica de Budapest i de l’Òpera de Budapest A causa del seu origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració L’any 1947 emigrà a París, on el seu enregistrament de la Sonata per a violoncel, de Zoltan Kodály, guanyà el Grand Prix du Disque i el projectà a la fama El 1948 anà als Estats Units, on fou primer violoncel…
Nicola Francesco Haym
Música
Violoncel·lista, compositor i llibretista italià d’origen alemany.
Entre el 1694 i el 1700 fou violoncellista de l’orquestra privada del cardenal Pietro Ottoboni, sota la direcció d’Arcangelo Corelli En 1701-11 treballà a Londres com a músic de cambra del duc de Bedford, al qual subministrava colleccions de música impresa importada des de Roma per a la seva biblioteca particular El 1718 era al servei del duc de Chandos a Cannons, on s’interpretà el seu anthem The Lord is King 1719, que fou molt apreciat per la seva temàtica de gran contingut espiritual Haym contribuí de forma destacada a l’establiment de l’òpera italiana a Londres i compongué àries per a les…
Odiló Maria Planàs i Mas
Música
Compositor, pedagog, violoncel·lista i organista, de nom de fonts Josep.
Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic,…
,
Domenico Gabrielli
Música
Compositor i violoncel·lista italià, conegut també amb el nom de Minghino dal violoncello.
Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i…